En els darrers mesos he tingut la mateixa estranya sensació que quan explicava Teoria Macroeconòmica a la universitat, i és que els alumnes, després d’explicar la teoria i llegir les notícies no entenien res. Perquè les polítiques que estaven escoltant a la televisió després no es corresponien amb les que suposadament s’havien d’aplicar segons la teoria (ceteris paribus).
Amb la crisi que està patint el camp citrícola valencià he tingut la mateixa sensació. I és que, en anar a les manifestacions convocades per les associacions agràries, la sensació que vaig tenir en comprovar la presència --en primera línia, darrere de les pancartes--, dels representants dels partits que van votar a favor del tractat amb Sud-àfrica sense cap mena de dubte, i que a més es declaren liberals a viva veu, vaig sentir que alguna cosa fallava quan a Brusel·les voten en un sentit i ací donen, suposadament, tot el suport a la taronja de la nostra província
ELLS, que no van portar a debatre aquest tema al Parlament Europeu quan era temps de fer-ho? Els mateixos que no qüestionen la política que està portant a terme en aquests darrers anys la Comissió en qüestions de liberalització comercial agrícola? Ara demanen intervenció i abanderen en primera fila les manifestacions?
DES DE Compromís, hem actuat quan realment s’havia de fer. Però, a diferència nostra, en aquell moment els partits estatals van decidir premiar altres interessos del seus socis europeus. Ara, a qui li toca treballar és a qui té la clau per a poder desbloquejar aquesta situació i gràcies a la moció presentada a Madrid per Compromís, esperem que Brussel·les reaccione i aquesta vegada siga a temps.
*Candidata de Compromís per Vila-real
