Des de fa molt de temps, els consistoris tenen moltíssimes obligacions de cara als ciutadans perquè són, com se sol dir, l’administració més propera a les persones i la que millor accés ofereix per solucionar els problemes de la gent. En este context, des de fa anys s’han anat augmentant els serveis i les gestions que ofereixen i, per tant, ha anat també engrandint-se el ventall d’actuacions que cada dia s’han d’escometre.
Sabent que amb tot el que porten entre mans els ajuntaments estan extremadament infrafinançats per part de l’estat, seria impossible fer-ho només amb les contribucions dels veïns i veïnes. Per això, a través d’ajudes d’altres entitats, es poden dur a terme importants accions que contribuïsquen a millorar la qualitat de vida del poble. Eixes ajudes es diuen subvencions. Ja sé que el que acabe de dir pareix una obvietat, però esta setmana s’ha fet necessari recordar-ho perquè sembla que alguns no ho tenen clar.
M’explique. La corporació de l’Ajuntament de Betxí ha sigut sempre un exemple d’unitat en els grans assumptes que impliquen el municipi, un orgull per a totes i tots els que en formem part. Malauradament, tot este consens històric s’ha trencat amb la nova línia d’actuació del Partit Popular en la present legislatura.
I és que els fets ja no deixen lloc a dubtes: no recolzaran el procés de restauració del Palau-Castell, un projecte que s’ha convertit en un paradigma de recuperació patrimonial, especialment perquè totes les administracions públiques (Ajuntament, Diputació, Generalitat, Estat i Europa) hi ha participat activament en els darrers anys, més enllà del signe polític que les governava.
La realitat però, és que en el ple del dimecres passat, el PP va votar NO a sol·licitar una subvenció a la Diputació de Castelló de vora 110.000 euros, una cosa inexplicable si l’interés principal és el bé del poble. H
*Alcalde de Betxí
