El dilluns passat es va fer efectiu, almenys de moment, el pla del govern central per fer-se amb els estalvis dels ajuntaments. Uns estalvis que tant de sacrifici i esforç ens ha costat d’aconseguir, especialment al veïnat que és qui, religiosament, ha pagat els seus impostos.
En si no em sorprèn que s’haja arribat a este punt. Perquè el PSOE ja ho tenia tot ben previst, sobretot si tenim en compte la bancarrota en què es troben les arques a Madrid i amb la sobrevinguda pandèmia del covid-19. És evident que necessiten recursos de manera urgent i, per a fer-ho, la primera mesura ha sigut tirar mà de les administracions més dèbils. Després ja vindran les retallades als funcionaris, a les pensions i la pujada d’impostos.
Però sí em sorprèn (i he de confessar que bastant) és, per una banda, el tancament de files que han fet els socialistes davant d’esta jugada fosca (i de veres que em quede curt amb este qualificatiu). Especialment perquè quan parles en privat amb els seus alcaldes posen la veu al cel. Com tots.
I alhora, he de dir que també m’ha estranyat el vot d’Unides Podem que, amb la seua abstenció, ha posat en safata de plata l’aprovació d’esta proposta. Perquè al final de tot, es posa en evidència que ha primat més la decisió política i de partit que l’interés per ajudar a les famílies.
En definitiva, per activa o passiva ens trobem en un moment clau per al futur dels ajuntaments. Perquè després de molt de treball per aconseguir gestionar correctament les arques municipals, de sobte ens trobem que podem retornar a la casella d’eixida en un instant.
El que tenim clar a Betxí és que no ens quedarem amb els braços creuats. Per això, en la mesura que el govern socialista sols ens permet a hores d’ara gastar els estalvis per amortitzar deute, només puguem així ho farem, i continuarem arreglant la bancarrota que el PP ens va deixar. H
*Alcalde de Betxí
