El Castor és un dels fracassos més importants de la història de les infraestructures energètiques. Un projecte innecessari i inviable que el Govern va considerar estratègic. El temps ha demostrat que va respondre a una planificació erràtica basada en un creixement il·limitat de la demanda que no s’ha correspost amb la realitat.
El Castor és part d’un model energètic insostenible, basat en combustibles fòssils que requereixen d’infraestructures faraòniques que sols beneficien als que les construeixen i als oligopolis que, amb la complicitat de successius governs, bloquegen polítiques alternatives d’eficiència energètica, d’autoconsum o d’energies renovables.
El rescat amb diners dels ciutadans d’una inversió privada que ha acabat en fiasco és una pràctica que, lamentablement, s’ha convertit en habitual (ara toquen les autopistes radials de Madrid d’Aznar i Gallardón). Oficialment, el despropòsit Castor ha costat als ciutadans més de 1.350 milions, als quals cal sumar altres 295 per drets reportats per la concessionària (no coneguts, revelats pels mitjans). Segons les organitzacions de consumidors, el cost final podria superar els 4.700 milions, incloent capital, terminis i interessos
DESPRÉS d’aquesta suma de despropòsits d’un projecte que provoca vertader temor a Vinaròs i comarques limítrofes, el govern ha d’iniciar el procés de desmantellament per a evitar riscos mediambientals i nous sismes. És urgent la clausura definitiva del magatzem de gas submarí, el segellat dels pous i el desmantellament de totes les instal·lacions marítimes i terrestres, així com que es revertisca als propietaris les servituds afectades pel gasoducte, la restitució ambiental i paisatgística dels espais afectats i l’estudi del resarciment per afectacions, tant del projecte com dels terratrèmols.
Cal emprendre les accions que permeten recuperar la quantitat retribuïda a l’empresa en concepte d’extinció de la concessió, ja que va incórrer en negligència imputable. Senyor ministre, comence ja!
*Alcalde de Vinaròs
