Deu milions és una xifra, d’entrada, enorme. Si foren persones, serien el doble que tots els habitants del País Valencià. Però en aquest cas la xifra és de passatgers del servei de rodalia de la Comunitat Valenciana i ja els dic que és una dada que esgarrifa.
Ja sé que per poder valorar la magnitud d’una xifra s’ha d’observar en el seu context. Per exemple, que són 10 milions d’euros quan l’Estat Central té un deute històric amb la nostra autonomia de més de 15.000 milions? Pràcticament res. Per això, si la contextualitzem, és una dada escandalosa.
Fa uns dies, l’Associació Valenciana pel Transport Públic, informava de com els usuaris del rodalia autonòmic havien passat de 25,4 milions de passatgers en el 2006, a 15,5 en l’any 2018. I la reducció en el cas de les persones que cada dia agafen el tren supera el 40%. Els motius els sabem de sobra. La retallada en la qualitat del servei (el rodalia valencià és el més impuntual d’Espanya), una reducció de les freqüències i un increment del preu, el qual ha pujat el 50% entre el 2008 i el 2019. I això per no parlar de l’increment de la durada del trajecte que patim especialment a la línia Castelló-València C6.
I ara em pregunte: qui eren eixos deu milions de passatgers, que han abandonat el rodalia? Són l’estudiantat, treballadores i treballadors, persones que anaven al metge i no tenien alternativa, ciutadanes i ciutadans que s’havien d’acostar als nuclis urbans a fer tràmits inaplaçables o gent que senzillament anava de compres o de festa. A veure un familiar, un amic o un amant.
Els usuaris del rodalia són gent com vosté i com jo que necessita un transport, econòmic, fiable i segur per poder moure’s entre els nostres pobles. I ara es troben un transport car i cada vegada més lent. El que hauria de servir per a cohesionar territorialment i socialment el nostre país, es converteix en un problema i la ciutadania busca transports alternatius que acaben portant-nos al vehicle privat.
Davant l’emergència climàtica en la qual ens trobem, hem de veure com, en volta de potenciar el transport públic i sostenible, el Govern vol ampliar carrils en autovies al nostre territori, mentre el rodalia ha perdut quasi la meitat dels passatgers en poc més de deu anys. M’ho hauran llegit moltes vegades: ens cal un corredor mediterrani de veritat, i no l’estafa del tercer fil. Ens cal per a la competitivitat de la nostra indústria, per la creació de llocs de treball, però també per descongestionar la línia C6, per millorar les freqüències i la durada del trajecte, de manera que fem atractiu el servei rodalia i recupere tots eixos viatgers perduts.
I justament per tot això, des de Compromís reclamem que les competències i els recursos per la gestió del rodalia ens siguen transferides al govern de la Generalitat, perquè després de perdre deu milions de passatgers i estar al capdavant de la impuntualitat, no ens podem permetre ni un segon més que la mala gestió perjudique la principal xarxa de transport públic del nostre país.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial
