Els ajuntaments són les administracions més pròximes al ciutadà; les diputacions són l’ajuntament dels ajuntaments. De ben segur que han escoltat expressions com aquestes o paregudes, tan rodones i tan vertaderes.

Però la cara «b» de l’argument és que la situació financera i econòmica dels ajuntaments està sota mínims, entre altres coses per la quantitat de competències que han d’assumir d’altres administracions. O, dit d’una altra manera: la primera porta on toquen els veïns per demanar ajuda és la del consistori, però moltes vegades se’n tornen amb les mans buides: no hi ha diners.

Posarem un exemple: el manteniment dels col·legis públics és una competència dels ajuntaments, però no tenen diners. Sí que en té la Diputació, «l’ajuntament dels ajuntaments». Així que Compromís ha proposat que la Diputació cree una línia de subvencions perquè les escoles puguen fer les obres de manteniment més urgents.

En principi, el PP argumenta que els serveis que ofereixen els municipis estan subvencionats pel PLA 135, però no cal dir que això són molt pocs recursos per fer front a totes les obres i serveis que han d’atendre. Les millores en les escoles són cares i això pot suposar que només en una escola s’utilitze la quantitat que preveu el pla per al municipi.

L’educació és bàsica per al futur dels joves, especialment en els pobles més menuts on hi ha menys oportunitats. La Conselleria d’Educació no tancarà cap escola rural, però fan falta molts recursos. I si la Diputació és de les poques administracions que en té, no se’ns acut un millor lloc on utilitzar-los que en el manteniment de les escoles. L’ajuntament d’ajuntaments té la possibilitat, amb la creació d’una línia de subvencions específica i amb l’assessorament dels tècnics de la Conselleria, de què els veïns, quan toquen a la porta, no se’n vagen amb les mans buides.

*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló