Pràcticament cada setmana podem veure a xarxes socials i diverses publicacions, la no assumpció encara, per part del PP de Nules, del seu pas a l’oposició en este Ajuntament. Es fan farts de plorar dient que els odiem, els insultem, els tenim una rancúnia aferrissada, una fixació malaltissa. Però ells ens diuen bolivarians, tafurs, malgastadors dels diners del poble, que no vetllem per la gent ni pel poble, que els dol veure a persones dirigint el seu poble amb les arrels plantades en altres testos. I aquí no passa res. Però què s’han cregut? Els únics arrelats són ells?

Qui menysprea qui?

Mirin, membres del PP de Nules, no els odiem, jo no els odie, tan sols els ignore tot i que de tant en tant els dedique unes paraules des del meu més profund respecte personal, perquè pense que en un país democràtic com diu ser Espanya, el seu partit ja deuria estar il.legalitzat per corrupte i botifler, i vostès a sa casa.

Sí a sa casa. Em poden explicar que fan vostès per Nules? Doncs no, perquè no fan res. Huit gàbies amb huit lloros dintre farien la mateixa feina, repetir, repetir, sense dir res, i quan es cansen de repetir aleshores trauen a passejar a Catalunya.

Cite literalment una frase del portaveu del PP de Nules escrita al periòdic Mediterráneo: «Hablar es lo más sencillo del mundo. Para hablar no hace falta decir algo que tenga sentido, ni la verdad, solo es necesario combinar palabras y que haya un receptor que nos escuche con más o menos atención». I certament esta frase els ve com anell al dit.

Senyors, s’estan trobant el que durant tants i tants anys han sembrat: molta indiferència, cero credibilitat. Dura li augure la reconquesta amic Pelayo. Des de lluny se’ls veu venir amb l’armadura relluent però dins tan sols hi queda... el discurs dels acabats.

*Regidor de Medi Ambient, Participació i Barris de Nules