En la columna d’opinió que em va publicar aquesta capçalera fa 15 dies, vaig fer referència al fet que era paradoxal que Almassora aspirara a ser capital cultural valenciana. No soc endevina, no cal tindre moltes llums per a veure que el nostre poble no mereix aquesta distinció de la Generalitat. Cap de les programacions de les ciutats que l’han rebuda en les edicions anteriors ni les d’enguany, Alcoi i Bocairent, és comparable a la d’Almassora.

Si l’equip de govern format pels socialistes i Ciudadanos posara el mateix afany a fomentar la cultura que a aconseguir titulars, de segur que hauríem aconseguit eixa distinció. Però això no entra en les seues prioritats. La nostra programació cultural ha de fer un gir radical, deixar de basar-se en actuacions benèfiques i apostar per la professionalització.

Divendres vam assistir a l’acte de lliurament del Premi Clara Campoamor que atorga l’Ajuntament. Un guardó que vam impulsar des de Compromís quan ostentàvem l’Alcaldia i va potenciar Susanna Nicolau des de la Regidoria d’Igualtat i que ja va per la 5a edició.

La guardonada d’enguany, Sònia Alejo, és actriu i dramaturga. Autora d’obres de teatre, ha rebut un grapat de premis de renom i reconeixements. Ens alegrem que per fi se la reconega al seu poble, com ens vam alegrar per les premiades en les edicions anteriors. Enhorabona, Sònia, i gràcies per la teua producció i per no deixar d’escriure en valencià.

A Almassora tenim una gran riquesa patrimonial i cultural que cal potenciar. I tenim persones que destaquen en diferents àmbits i a les quals hem de donar suport des de l’Ajuntament. No només tenim toreros i esportistes, àmbits que encara tenen certa visibilitat, també tenim professionals de l’àmbit cultural i científic. Fins i tot tenim un almassorí amb una brillant carrera que treballa a la NASA i no tinc constància que cap institució haja lloat encara la seua tasca.

Però no només cal premiar l’excel·lència en alguna disciplina, també mereixen un reconeixement les persones anònimes, moltes de les quals són dones i no només les hem de tindre presents el 8 de Març. Les que treballen dia a dia per ajudar d’altres que les necessiten. Les cuidadores, les que treballen en la branca sanitària o en la neteja o les que tenen cura de la seua llar. El mereixen en vida i no cal cap medalla: un «gràcies» seria suficient perquè senten que la tasca imprescindible que realitzen és reconeguda.

*Portaveu del Grup Municipal

Compromís per Almassora