Ja saben tots vostés que la crisi en l’Acord de Fadrell que es va desencadenar amb una votació plenària relativa a festes ja està tancada. Ja hem dit en diverses ocasions que aquella votació no era més que la gota que feia desbordar el got, el detonant d’una millorable relació entre els membres del govern municipal de Castelló. Seria cínic i deshonest amb la ciutadania dir que aquests primers mesos de legislatura a Castelló han estat un camí de flors i violes.
Tampoc passa res per admetre que no ho estàvem fent perfecte però que hem sabut parar a temps i reconduir actituds, redefinir respectes entre diferents i construir nous ponts de coordinació que milloren el treball de l’equip de govern. No sempre és fàcil la relació entre els membres d’un mateix equip, ho podem veure en qualsevol àmbit. Molt s’ha escrit sobre eixes relacions a l’àmbit de la teoria del joc, que naisqué com un simple divertiment matemàtic però que ha evolucionat en moltíssims camps, també, com no, en el polític.
Si les relacions entre els membres de qualsevol equip sempre són un factor important en la tasca a realitzar, quan estem parlant d’un equip plural (de diferents partits) cal parar compte amb molta més cura. També passa, i ha passat, amb equips de govern monocolors, però no és qüestió menor que cal cuidar i cultivar els ingredients bàsics per a una bona relació que servisca per a aconseguir l’objectiu comú que tenim: desenvolupar polítiques progressistes i d’esquerres per a transformar Castelló i fer de la ciutat, cada dia, un lloc millor.
Bé, afortunadament la crisi ja és aigua passada però tots hem de ser conscients que si no cuidem el que tenim, pot tornar a passar. I amb aquest tancament de crisi, el govern de Fadrell ix, i ho crec honestament, reforçat. Amb millors mecanismes de coordinació que ens han servit per a tindre un principi d’acord per al projecte de pressupostos municipals. No sóc gens amic dels triomfalismes, però crec que haver aconseguit consensuar i tancar en tan sols en una setmana aquest projecte és una bona notícia per a la ciutat.
També és cert que m’agrada fer autocrítica i tampoc podem dir que estem satisfets, perquè ho estaríem si haguérem començat l’any amb uns pressupostos nous i no amb uns prorrogats. No ens agrada, però tampoc acceptarem certes crítiques que tan sols intenten desinformar als ciutadans i fer creure que a l’Ajuntament no s’avança per no tindre uns pressupostos nous. Dir que no es poden fer contractacions és mentir. Per a mostra un botó. En les dues últimes setmanes han passat per mesa de contractació més de quinze expedients que esdevindran en contractes nous.
Els votants d’esquerres estem d’enhorabona perquè amb aquestes dues fites, la fi de la crisi i el nou projecte de pressupost municipal, podríem dir que tenim una doble fumata blanca, símbol de consens. I per això crec que als de la dreta se’ls ha acabat el xollo perquè l’Acord de Fadrell no es trenca sinó que és més fort del que era ara fa un mes. Tal vegada aquesta crisi ens haja fet guanyar més d’un maldecap alhora que alguns perdíem anys de vida però de la teoria que diu que u envelleix directament proporcional a les preocupacions que té, ja parlarem un altre dia.
*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló
