El dia 8 de març van celebrar el Dia de la Dona i en totes les institucions es van escoltar bones paraules i bones intencions de fer accions polítiques en favor de la igualtat. L’aprovació d’un curs dirigit a les dones emprenedores per decorar els aparadors de les seues botigues dins el programa Emprender y dirigir en femenino demostra que les paraules són unes i les accions, unes altres. Quan Compromís va preguntar per eixe curset ens van contestar que ho havien demanat les associacions de comerciants. Cal suposar que els serveis tècnics de la Diputació tindran detectades les necessitats formatives de les dones emprenedores i no pot ser que no hi hagen altres sectors productius, a banda del comerç, que demanden formació.
Però les polítiques reals d’igualtat de la Diputació es van clarificar encara més amb la nova línia de subvencions dirigida a les associacions de mestresses de casa. La institució provincial els paga un autobús per anar d’excursió sociocultural perquè és el que demana eixe col·lectiu. Ens pareix molt bé que les mestresses de casa facen activitats però per què no es fan extensibles aquestes ajudes a altres associacions i entitats de tots els sectors socials?
Compromís està reclamant tota la legislatura uns serveis de transport públic a demanda per als pobles menuts. Transport que els permeta accedir als serveis bàsics (educació, sanitat, gestions administratives, comerç...). ÉAixò sí que és una autèntica necessitat social i el que li donaria sentit a projectes propagandístics com el Repoblem que al final de l’any 2016 ha quedat reduït a ajudes a la natalitat a 6 xiquetes i xiquets. Xiquets i xiquetes que després hauran d’anar-se’n dels pobles perquè els pares i mares no els podran garantir un mínim de qualitat de vida a causa de l’aïllament que pateixen. I no val a dir que el problema és de la Generalitat perquè és cosa de tots: de la Diputació, també.
*Portaveu grup Compromís a la Diputació de Castelló
