A l’Ajuntament de Castelló tenim una alcaldessa i, a partirt d’ara, tindrem també vicealcaldessa. Dos “càrrecs” amb marcador de gènere. El lloc de portanveu del govern també l’ostentarà una dona. Tres dones ocupant tres llocs importants dins d’un ajuntament. Si haguesssen segut tres homes, com en tants altres, ningú no pararia esment, ni ho destacaria. Molts (i moltes) volen saber qué canviarà a l’ajuntament pel fet que hi haja tres dones “manant”. No sé si s’espera que “manem” diferent (però que res canvie) o que no manem. Si hi ha algú que espere florers, va llest. Anem a treballar com ins ara, amb totes les ganes i tot el suport de l’equip.
En qué es notarà que som dones? Volem que es note? Voleu que es note? Hi ha molts estudis que destaquen els avantatges de tindre dones al capdavant de projectes. Evidentment que totes les dones no som iguals, més faltaria. Però sí que estarem d’acord en que podem trobar diferencies de comportament entre homes i dones davant dels mateixos fets. Vos deixe alguns aspectes i jutgeu si son útils en política o no. Es veu que som més capaces d’improvisar, de centrar esforços en les relacions personals, de treballar pels consensos i la col.laboració, de fer més d’una cosa a la vegada. Tenim tendència a formar i unir equips, una predisposició innata a cooperar, escoltar, buscar consens. Ens sentim més còmodes que els homes a l’hora de compartir informació i no li donem la mateixa importància a les jerarquies. Ens movem millor en aspectes comunicatius, ens cal tindre les idees clares perquè hem hagut de fer-nos entendre. Millor capacitat d’interpretar claus de comunicació no verbal i més capacitat de posar-se al lloc de l’altre i entendre’l.
Les maneres de fer política canvien. Estem per la participació, per escoltar la ciutadania, per consensuar les decisions, per aplegar a acords. No crec que puguem dir que hi ha polítiques “d’home” i polítiques “de dona”. Però si hi ha característiques, maneres d’abordar els problemes i les solucions amb les quals les dones ens sentim més còmodes. I ara son les que “molen”... Les dones sabem que hem d’actuar de manera responsable. Les errades no es perdonen igual. Moltes dones en molts llocs de treball han patit la riseta i el menyspreu quan intenten opinar, decidir, organitzar. No serà el cas de l’ajuntament de Castelló. Ja no. Els governs de progrés no fan eixes coses. No és d’extranyar que a Castelló haja hagut de ser un govern de progrés i de consens el que acabe posant tres dones en la primera fila. Dones de Castelló: no renuncieu a formar part del futur de la ciutat. Ara és possible. H
*Tercera tinent d’alcaldia de Castelló
