Els i les que habitualment lligen aquestes línies saben que sovint m’agrada utilitzar una frase coneguda per il·lustrar o explicar un fet o realitat propera. I avui em decante per unes paraules de la premi Pulitzer per El color púrpura, Alice Walker, que parlava de «la manera més comú de renunciar al poder és pensant que no el tenim». Així, durant anys, la societat patriarcal ha fet que el poder de decisió, participació i lideratge de les dones haja estat més que amagat, per, com diu la frase, que ningú en fóra conscient i, per tant, no es poguera exercir. I avui parle de dones perquè m’he alegrat molt de vore la configuración del nou executiu central dissenyat per Pedro Sánchez: de dotze ministeris, nou estaran dirigit per dones. Si fa uns anys s’obligava per llei a la partitat, o més bé alguns partits s’autoimposaven la paritat a les llistes, avui tan sols cal mirar els mèrits, el treball previ i la capacitat política de dones i homes per decidir quina és la millor opció per a dirigir cada Ministeri. I al capdavant del d’Educació, Sanitat, Hisenda, Economia, Justícia, Medi Ambient, Administracions Públiques, Treball i Vicepresidència, hi haurà una dona.

M’agradaria fer especial menció de la la incorporació de la nostra companya del PSPV Carmen Montón, al capdavant del Ministeri de Santitat. En aquest cas, els exemples, el currículum i la feina feta per Montón en els darrers tres anys és molt més coneguda i visible. En dos anys ha capgirat per complet les polítiques sanitàries del Consell, fent-les més justes, igualitàries i adaptades al segle XXI. Tant de bo a nivell estatal en puga continuar fent la mateixa feina, aportant les solucions que ací han funcionat. I com a regidora d’Educació, també vull destacar el recent nomenament d’Isabel Celáa com a ministra d’Educació, perquè crec que n’és un dels exemples perfectes. Durant trenta anys ha treballat dins el món de la política educativa, per tant, és, de ben segur, una de les més preparades per al repte de dirigir el Ministeri. Mèrits i capacitat de treball i de resolució. Crec que eixes haurien de ser sempre les credencials que es demanen, sense mirar si al DNI en posa una «H» o una «M».

Així, sembla que amb el nou equip del Govern central, aquella tècnica de fer pensar que les dones no tenen poder perquè no se’ls ha deixat accedir-hi, està una mica més prop de ser desterrada. El poder es demostra treballant i aportant solucions; sent justes, igualitàries i equitatives. Per fer-ne un mal ús, ja hem hagut de suportar molts anys d’altres colors polítics més propers al patriarcat que a la igualtat.

*Alcaldessa de Borriana