El 13 de gener rebíem la notícia que fidels seguidores havíem d’acomiadar a Isabel-Clara Simó, periodista, professora i escriptora. Era una dona valenta, solidària, feminista i amant de la terra. Gràcies a la seua incansable trajectòria tenim un seguit de llibres i articles, amb el seu toc personal i característica tenacitat, on demostra el seu compromís de lluita per la dignitat de les dones, la de la nostra llengua i la d’una ideologia, l’esquerra.

La seua militància insubornable i crítica envers aquestes causes són la seua herència, per la que vam tindre el goig de guardonar-la al nostre poble l’any 2001, on l’Associació Cultural Socarrats la feia Socarrat Major. Tot i això, en l’últim guardó que se li va atorgar, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va assenyalar que no s’havia sentit estimada, i és que Simó va haver de lluitar des dels seus inicis literaris contra els prejudicis i les reiterades crítiques d’un establishment patriarcal, què com ella remarcava, no li perdonava els seus èxits de venda.

La seua obra ja està considerada per la meua generació com la lectura per se de l’adolescència. Llibres com Júlia o Raquel ens endinsaven en el coneixement d’històries de dones com nosaltres. Tenia una exquisida sensibilitat en transmetre el feminisme i l’amor a la terra. Tot això sense tractar-se de llibres de feminisme il·lustrat, sinó amb les aventures quotidianes, les que totes vivim cada dia.

I ara, sols podem agrair la tasca d’empoderament que, sense ser-ne conscient, va iniciar a tota una generació de dones valuoses perquè trobaren el seu espai, així com la gran obra, en valencià, que des d’Alcoi ens deixa a totes les valencianoparlants per sempre i per continuar amb la seua herència, des de la terra que esperem li haja estat lleu.

*Regidora de Compromís per Vila-real