El Sure és un malnom, li diuen Cristian, però crec que pràcticament ningú l’anomena així. De fet, les primeres vegades que el cridaven pel seu nom reial no sabia de qui parlaven. El Sure és un xic normal, d’aquests que cauen simpàtics i als qui vol la gent. Sobretot, és un xic honrat. I vostés ja saben el què per mi significa ser honrat: una persona sincera, amable, treballadora, que va de cara, amb qui pots confiar, que s’esforça i que, com tots, s’equivoca. Com a persona honesta i intel·ligent que és, el Sure és capaç de reconéixer errors i fer per transformar-los.
Ell és informàtic i, sí, sempre que pot fa l’acudit d’«apaga y vuelve a encender» mentre se li escapa un somriure. Ja té assumit que la resta dels mortals mai sabrem què està passant en les profunditats dels nostres ordinadors. Encara que, bé, eixa és una altra història. La realitat és que amb la seua formació i la seua actitud, amb més o menys dificultats i amb les problemàtiques que qualsevol pot patir en una professió, a ell no li falta mai treball. I en la situació de crisi de la qual veníem i que estem començant a viure ara, aquest no és un tema menor. No és un tema menor encara que un poc recurrent. Sembla un d’eixos mantres que repetim cada cert temps des de l’espai polític i mediàtic i al qual pareix que mai ningú li done solució.
Si conversem amb associacions i empreses, és fàcil adonar-se que hi ha sectors que tenen autèntics problemes per poder trobar personal qualificat. Parlem, per exemple, de tallers mecànics que quan arriba l’estiu preferixen tancar en lloc de contractar gent per suplir vacances davant la impossibilitat de trobar mà d’obra especialitzada. Altres empreses acudeixen a personal d’altres províncies per cobrir les seues necessitats. I en Sanitat importem mà d’obra per oferir un servei essencial, en lloc de formar les i els facultatius necessaris per a garantir recursos humans suficients. Com poden comprovar, cal una bona formació per a aconseguir feina i enfortir el nostre teixit productiu.
Totes aquestes necessitats contrasten amb la falta de planificació que hem patit durant molts anys a les polítiques educatives i que ara el govern del Botànic fa esforços per canviar. Crec que és molt representatiu que no fos fins a l’arribada de Vicent Marzà a la Conselleria d’Educació que a Castelló no tinguérem accés a la Formació Professional de Química, i més si tenim en compte que tenim un pol d’ocupació industrial com El Serrallo. Els i les primeres alumnes expliquen com, el primer dia de curs, quasi abans que tingueren en les seues mans els horaris de les classes i les tutories, se’ls van emportar de visita a les empreses del polígon, on els van dir que els estaven esperant, que necessitaven mà d’obra qualificada. Imaginen la pressió per al nou estudiantat.
Nosaltres, a Compromís, ho tenim clar: la millor manera de combatre l’atur és un model productiu diferent, més industrialitzat, més sostenible i que dispose d’una bona formació per l’ocupació. Per la gent honrada, és la millor manera de seguir avant. Ja sabem que l’especulació, l’explotació i el pelotasso H
*Portaveu Compromís a l’Ajuntament i Diputació de Castelló
