Aquesta setmana es commemoren dos fets històrics: l’entrada del Rei Jaume I a la ciutat de València i el descobriment del continent americà per Cristóbal Colón. Si bé és cert que les dues dates ja estan arrelades en la nostra cultura, tradició i calendari, amb ulls actuals, els esmentats fets tenen, evidentment, diferents anàlisis segons des de quin prisma s’observen i no sempre són motiu de festivitat. No és la meua intenció, ni de prop, ficar-me en la discussió de per què celebrem una data o una altra, de si commemorar la reconquesta sobre una cultura que tant aportà a les nostres terres o el descobriment d’un nou món on feia segles que hi havia vida i cultura és el més adequat. Però sí que considere adequat reflexionar sobre que el Dia de la Hispanitat s’anomena Dia de la Raça en Mèxic, Dia de la Diversitat Cultural en Argentina o Dia del trobament entre els dos mons en Xile.

Aquesta diversitat de visions sobre un fet històric fa pensar que els fets són els que són, però com els veiem, els entenem, els interpretem o els celebrem pot variar i molt. «Vosté pot tindre la seua opinió, però no pot tindre els seus propis fets», va dir un polític americà fa quasi un segle. Però malauradament, en una societat on la informació no es busca sinó que t’aborda a la palma de la nostra mà, on la sobre informació fa que siga més important destriar les notícies que ens arriben i on hui ja se’ns ha oblidat el que era notícia ahir, les opinions subjectives es disfressen massa bé d’informació objectiva.

No faré hui un catàleg d’aquelles accions que el govern de Castelló ha dut endavant els últims quatre anys, ni utilitzaré xifres amb les quals demostrar les nostres polítiques ni ficaré exemples de dinàmiques que hem aconseguit canviar. No.

Hui aquest article d’opinió no va d’això. Vull intentar fer reflexionar sobre quines opinions pròpies creem i què generen al seu voltant. Perquè em dóna la sensació que en política massa vegades utilitzem les opinions pròpies per a llençar-nos-les al cap, no per a ficar-les damunt la taula i trobar punts d’enteniment (tal vegada algú pense que això no ens faria paréixer forts davant els nostres). I justament és això el que fa que cada vegada la desafecció cap a la classe política siga major. Convertir la política en un camp de batalla on cal atacar i reconquistar no és una bona jugada. És un honor estar en el govern i tindre algun encert que servisca per a millorar el dia a dia de la nostra ciutat. També és una enorme responsabilitat assumir les errades i intentar tindre un pla alternatiu per a convertir-les en encerts.

Per això mateix entenc, però no puc compartir, el paper de l’oposició a Castelló en els últims anys en els quals han deixat la responsabilitat i la política constructiva de costat i s’han preocupat més per ser l’anti govern i per contar única i exclusivament la seua pròpia opinió.

ELS FETS són els que són i cadascú dirà el que voldrà. Hi ha que diu que Amèrica va ser descoberta per egipcis i nòrdics abans que per espanyols. També hi ha qui diu que un mercader valencià va pagar bona part del viatge de Colón, ja que el seu projecte estava inicialment infrafinançat. Ja veuen que hi ha fets que pareixen no canviar.

*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló