+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

A fondo

Els socialistes a la Diputació

Feia vint-i-quatre anys que no governàvem i l’opció va ser clara, decidida, valenta i ferma

 

José Martí José Martí
01/07/2020

Feia vint-i-quatre anys que no governàvem i des del primer instant, quan vam saber que la ciutadania ens havia atorgat la seua confiança i seria possible una majoria de progrés, l’opció del nostre secretari general, Ernest Blanch, i de la seua executiva, va ser clara, decidida, valenta i ferma. Les nostres comarques tenen un greu problema de despoblació i res millor per enfrontar aquest gran repte que fora un alcalde o alcaldessa d’un poble menut, el president/a de la Diputació del canvi. Més, quan eixa opció feia també possible una major disponibilitat per a la gran tasca que teníem per davant. L’alcaldessa de la capital, Amparo Marco, amb la seua proverbial visió política, va entendre perfectament que era el moment de donar visibilitat i presència a eixe magnífic interior que tenim a Castelló. Fins ara, els anteriors presidents havien sigut regidors de la capital.

El missatge que va llançar el Partit Socialista a la ciutadania era senzill i clar. I era un missatge de fets, de realitats, d’accions; no de grans paraules ni discursos grandiloqüents. Quan es parla en fets tot el món ho entén. Un dels motius de la desafecció política de la societat i que marca eixa distancia entre els polítics i la ciutadania és el que en la teoria del discurs d’Apel y Habermas es coneix com a contradicció performativa: en el món dels fets, de l’acció (perfomance) fas el contrari del que sostens en el món del discurs, de la paraula. Ara no anava a ser així i l’alcalde de Suera, un poble de l’Espadà de 520 habitants, partit judicial de Llucena, anava a ser president de la Diputació. Prèviament, el Partit Socialista havia guanyat el diputat de Llucena i perquè això fóra possible el resultat de Samuel Falomir a l’Alcorà va ser decisiu.

Aquests processos en l’àmbit orgànic sempre alcen controvèrsia, som partits vius i és lògic que així siga, però com molt bé deia la nostra secretaria d’organització, Estíbaliz Pérez, el passat dissabte en aquestes mateixes pàgines, el Comité Provincial del 19 de juny de 2019 va aprovar amb un ampli consens una decisió que responia al clamor d’alcaldes, alcaldesses i portaveus demanant una Diputació propera a les administracions menudes, als ajuntaments.

Eixa ha sigut la direcció que ens ha guiat aquests 365 primers dies de govern. Els grans protagonistes són els Ajuntaments. La Diputació del canvi és la Diputació dels ajuntaments. I tampoc ara hi ha contradicció performativa. Ho diem i ho fem. Ens ho creiem. Ho deia en les paraules dirigides a la premsa en el desdejuni informatiu amb motiu del primer any de gestió: «No hi ha tutela, no hi ha paternalismes». La majoria d’edat municipal va molt de debò i de nou el mestre Kant ve en la nostra ajuda. Ser major d’edat és tenir capacitat de pensar i actuar per si mateix i ens advertia sobre la comoditat de la minoria d’edat: «Si tinc un llibre, un rector, un metge que pensa per mi no em cal tan penosa tasca i és el moment en el qual algú aprofitarà per eregir-se en tutor dient que és molt perillós i penós ser major d’edat». Doncs, no! Això no passarà a la Diputació del canvi. Noverint universi, que s’adonen tots, que ho sàpiguen tots, la Diputació de Castelló no és tutora de ningú, no sap que és el que li convé a tots i cadascú dels ajuntaments de la província, són ells els que determinen les seues polítiques i les seues actuacions.

Tenim un magnífic equip de diputats i diputades treballant, esforçant-se perquè els recursos econòmics, tècnics i personals arriben a tots els ajuntaments i per descomptat incentivarem polítiques d’esquerra que prioritzen els serveis socials, la innovació, la digitalització i la sostenibilitat. A més a més, som conscients que ens queden moltes coses per fer i en molts àmbits, però l’autonomia municipal, està ací, va molt seriosament i ha vingut per a quedar-se.

*President de la Diputació