Em crida l’atenció la quantitat d’edificis que es construïxen, es compren o es restauren sense que prèviament s’haja fet un estudi del cost del seu manteniment ni dels usos que se’ls donaran. Sembla que l’únic objectiu és que el polític de torn es faça una foto el dia de la inauguració. Però comprar per a què? Restaurar per a què? I posaré un exemple.

La Diputació va inaugurar un centre de visitants a la casa del faroner de Peníscola, un espai buit de contingut ja que no compta amb cap exposició. Així, què es vol mostrar o interpretar en eixe centre? Sort que hi ha una oficina d’informació turística a la planta baixa, però ens ha costat 300.000 euros. I el que és pitjor: aquesta mateixa història es repetirà quan es construïsca el centre d’interpretació museogràfica de Culla, un projecte que té un pressupost d’uns 250.000 euros. Però hi ha més. La Diputació ha rebut la cessió gratuïta de l’Ajuntament de Benassal d’un immoble en construcció a canvi de fer això que en diuen edifici sociocultural, un obra que costarà 800.000 euros. Als informes posa que l’edifici prestarà serveis comarcals de la Diputació, com ara l’assistència a municipis, gestió i recaptació tributària, medi ambient i patronat de turisme, entre d’altres.

Doncs bé, alguna cosa no quadra ja que quan vam preguntar en la comissió informativa no van saber aclarir-nos cap dubte, perquè estic convençut que ni ells sabien el que posava al projecte. I encara diré més exemples d’aquesta manera d’actuar que té el PP. La Llum de la Memòria ha posat en valor la magnífica ermita de la Mare de Déu de la Font, a Castellfort, amb una excel·lent exposició. Però què farem amb l’edifici quan acabe la mostra?

La Diputació realitza una gran tasca de recuperació de patrimoni, de restauració i d’excavacions, però no va acompanyada d’un projecte d’ús que li done vida a l’edifici, un requisit que hauria de ser obligatori.

*Portaveu del grup Compromís a la Diputació de Castelló