A la vora del riu t’han fet l’ermita. i a fe qu’es una ermita de primera…», canta Batiste el Bessó. Cal parar-se a pensar i reflexionar del que ha sigut, és i serà una de les zones més importants de la nostra ciutat. Entrada, rebuda i imatge a Borriana des del riu que la va veure nàixer. Sant Blai i el seu entorn. I no sols cal parlar d’una ermita, del seu entorn, sinó del que suposarà en poc de temps el canvi d’imatge en la ment dels borrianencs i borrianenques en el moment d’arribar a la seua, a la nostra ciutat. La benvinguda serà una altra, l’arribada serà una altra, i la nostra Borriana també serà una altra.

En pocs dies, quedarà tallat al tràfic el que ha sigut en els últims anys un aparcament de vehicles, on mai deuria d’haver-se instal·lat, sense consultes, ni miraments. Abans d’un aparcament, els més joves no ho recordaran, hi havia l’edifici de l’antic hospital. Primer medieval, i després actualitzat. I quan ja l’hospital va perdre la seua funció, va ser la cultura, i en aquest cas, la música, la que va tindre el seu protagonisme. Seu de la banda de música de la nostra ciutat, ha escrit capítols de la seua història, amb músics i directors passant per les seues dependències. Haguera pogut ser la casa de la cultura de la nostra ciutat, però no va arribar a ser el projecte que voldrien, perquè no es va materialitzar, i després de derruir l’antic hospital i la sala d’assaig de la banda, ara és el moment per recobrar la dignitat d’un lloc que l’havia perdut.

Una ermita que recobrarà la seua importància amb les obres d’adequació d’una nova plaça i espai d’oci i zona verda. I és que la setmana que ve començaran els treballs d’un projecte que vol deixar l’empremta del que allí ha passat. Ni més ni menys, que mantindre en el mateix espai la història de la nostra ciutat, i que continue perpetrada. Parle de mantindre viva la història de l’antic hospital, dibuixant amb una gran reixa l’entrada a del que era l’hospital, mantenir els taulells d’entrada del mateix edifici, i recuperant l’essència d’un espai que s’havia perdut els últims anys.

Parle d’un espai per a la cultura acollit per una pèrgola que permeta que la música torne al mateix lloc en forma de concerts o d’audicions. Parle de recuperar l’església del patró de la nostra ciutat, i parle de recobrar un espai que conjugue la celebració de Sant Blai i la Font del Vi en un punt concret.

I el més important, parle de recobrar un espai obert, d’oci i zona verda que dignifique un dels barris més antics. Un barri que havia estat oblidat fins a la data, i que amb la remodelació de la plaça, amb la modernització de la zona, puga tornar a ser el barri d’esplendor que va ser fa molts anys, centre de les celebracions locals. En definitiva, un entorn que dignifique la nostra ciutat, i la de totes i tots els borrianencs.

*Regidor de Cultura de Borriana