Ja ha començat la temporada tenística de terra batuda. Concatenarem diumenges veient com Rafa Nadal fa la seua llegenda més gran. Un dels seus secrets és que comet pocs errors no forçats. En política, com en el tenis, és impossible no cometre errors o no prendre decisions millorables. Governar és triar, i triar té alguna cosa de trair. Però el que cal intentar és no concatenar errors i menys encara si són no forçats.
Una comissió de servei que podria haver estat millor comunicada. Declaracions en premsa des de diferents fronts. Una moció amb acords legalment discutibles. Una votació plenària escruixidora. Una compareixença inadmesa amb temps i justificacions millorables. Un torn de precs i preguntes poc intel·ligent. I un ple extraordinari on el fons ja era el de menys. Ja sabran de què els parle. Personalment, crec que es tracta d’una extraordinària concatenació d’errors no forçats o decisions millorables sobretot en les formes. Els últims mesos no han estat fàcils per als signants del Pacte del Grau i crec, francament, que tots podríem haver fet les coses millor. Tots. Amb independència del fons de l’assumpte. Governar en coalició significa partir de situacions diferents i arribar a acords fent la menor sang possible pel camí. Aquesta vegada, ho podríem haver fet millor.
És evident que aquesta concatenació d’errors no forçats ha emboirat l’objectiu principal del Pacte i ha deixat en una posició molt còmoda a la dreta de Castelló. Qui li havia de dir al PP ara fa quasi dos anys que hui estaria en aquesta posició quan va perdre set regidors. I sense haver-s’ho treballat molt, simplement veient com nosaltres cometíem errors no forçats. El partit més corrupte d’Europa té l’habilitat d’embullar-nos en temes que poc tenen a veure amb el benestar ciutadà. No els ho fiquem fàcil, no els regalem més bombolles d’oxigen. Evitem els errors no forçats.
*Portaveu del Grup Socialista a Castelló. Tinent d’Alcaldia del Grau
