És l’economia, estúpid» és una frase molt citada en política, la va formular Bill Clinton en la campanya electoral per la presidència dels Estats Units en 1992. Venia a dir algo així com que la política en definitiva es basa en l’economia que tot es redueix a objectius monetaris, de riquesa. No puc estar més desacord. I estic en de- sacord perquè, tot i que hi han molts motius per pensar que l’econòmic està molt per damunt de la resta de poders, assumir que l’economia és el motor últim de la nostra societat implica que no hi ha control democràtic possible d’eixe motor. Margaret Thatcher, probablement la màxima responsable del desmantellament de l’Estat del Benestar europeu, en una explicació de la implementació de les seues polítiques neoliberals al Regne Unit, va reconèixer que «l’economia era el mètode, l’objectiu era transformar els cors», és a dir, la ideologia, creences i identitats. El mercat, la competitivitat, les faenes qualificades i no qualificades, el deute, la justícia fiscal…, tots eixos elements econòmics són invencions, pura ideologia, un dia no existien i al següent algú els va crear. Són resultats de percepcions ideològiques i batalles polítiques.

L’agricultura va ser un motor econòmic en la nostra ciutat durant dos segles fins que es van prendre decisions polítiques que van impedir que ho continués sent. El sol fa cinc dècades no valia res fins que alguns van alimentar polítiques d’especulació. Invertir en una casa era una bona idea perquè mai perdien valor, fins que el van perdre. L’economia està sempre condicionada per la política. I els que pretenen que ho oblidem ho fan perquè se’n veuen afavorits.

La covid-19 ha reventat el nostre model. I encara així els seus defensors continuen tocant el violí mentre el vaixell s’enfonsa. Quan ni tan sols l’OMS sap quan estarà controlada la pandèmia, alguns volen preveure quan eixe vell model podrà recuperar-se per, aferrant-se a eixa doctrina irreal, tractar d’imaginar-se conservant els seus privilegis. Eixa batalla política l’hem de donar amb la màxima convicció ideològica i amb la màxima concreció econòmica: des de la Regidoria de Transició Ecològica tenim una estimació que reconduint construcció i indústria a la rehabilitació verda de les envellides cases podríem generar quasi 20 milions d’euros a l’any i multiplicar per 5 cada euro d’inversió pública. A més de reduir el consum de CO2 de cada casa, amb possibilitats d’afavorir la política de vivenda pública i construïnt una ciutat compacta. És una proposta: fomentar el consum de proximitat, afavorir un turisme de valor afegit o avançar en una major cobertura de drets que afavorisca la conciliació i genere ocupació en el sector de les cures, són altres. Perquè esta crisi ens està canviant com a societat amb un impacte que encara ni calibrem, segur, i l’economia és un mètode, l’objectiu és transformar els cors.

*Portaveu Podem-EUPV en Castelló