La bombolla de la construcció, el creixement de la rajola i la falta de rendibilitat econòmica del sector agrícola van provocar fa unes dècades l’abandonament de desenes d’horts a Castelló. La fe en el creixement sense fi del ciment ens va fer creure que l’activitat agrària ja era part del passat de la nostra ciutat. Però després de la punxada de la bombolla, ens vam trobar moltíssimes hectàrees de sol abandonades per culpa d’unes expectatives urbanístiques irreals i per la falta de suport a una agricultura que alguns dirigents consideraven ja innecesària.

Hui, amb una preocupació major per la lluita contra el canvi climàtic i per l’aposta de formes de consum sostenibles, la mirada cap al nostre terme s’ha transformat de forma radical i en la nostra zona periurbana ja som molts els que no ens imaginem torres i edificacions enormes, sinó un paissatge agrari tradicional recuperat.

Amb eixe objectiu, la Llei d’Estructures Agràries de la Generalitat va recollir a finals de la legislatura passada la figura del Parc Agrari, ja desenvolupat a Fuenlabrada o al Baix Llobregat, com un agent que s’implique en la dinamització d’eixa agricultura periurbana amb objectius molt ambiciosos: la recuperació de la producció de sol abandonat, la posada en contacte de productors amb propietaris, i el disseny i desenvolupament de noves formes de cultiu i de distribució.

Des de la regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló ens hem fixat com un dels principals objectius de la legislatura la posada en funcionament del nostre Parc Agrari. Per al seu planejament estem ja treballant en dos estudis previs que ens donen, per una banda, l’estat actual de les nostres finques improductives i les inversions necessàries per reactivar-les i, per l’altra, les dificultats, necessitats i potencialitats del sector agrari encara en actiu.

L’agricultura ha sigut per a Castelló motor de desenvolupament social i econòmic durant segles. Hui, de nou és una oportunitat per afrontar la necessària transició ecològica que necessitem per conservar les nostres formes de vida davant l’emergència climàtica. És evident que el model del segle XX basat en l’exportació de llarg recorregut i el monocultiu té debilitats, però això ens ha de servir per repensar el model en una clau ecològica i de proximitat, i les institucions hem d’estar en la primera línia en el disseny d’eixe nou model.

*Portaveu de Podem-EUPV a Castelló