Aquest setembre, es compliran dos anys del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, un document que va posar el País Valencià al capdavant de les iniciatives en matèria d’igualtat i que va aconseguir que col·lectius socials, grups polítics, mitjans de comunicació, sindicats i institucions governamentals i educatives es posaren d’acord per combatre aquesta xacra social. Es compleixen dos anys, s’han executat més del 70% de les accions que recull aquest pacte i, tot i això, en queda moltíssima faena per fer.
Iniciatives com la publificació d’una guia per a les víctimes de violència de gènere, la creació del certamen Castelló Violeta, la popularització del servei d’autobús a demanda o la pròxima obertura d’un servei d’atenció a les dones víctimes de tràfic de persones són algunes de les iniciatives que des de l’àmbit municipal hem portat a terme per tal d’evitar agressions o ajudar les persones que les han patit.
ARA ÉS L’HORA d’anar a l’arrel del problema. És l’hora d’aconseguir que tota la societat veja la violència de gènere com un assumpte propi i personal i que ens creguem que és responsabilitat col·lectiva denunciar-lo, combatre’l i eliminar-lo. I per això, una vegada més, l’educació i la conscienciació són claus.
En moltes campanyes informatives, les administracions tendim a deixar la responsabilitat de la denúncia a la víctima. A aquesta persona minimitzada per l’agressor, probablement aïllada dels seus antics contactes i amb l’autoestima i la salut sota mínims, li demanem que siga valenta, que faça el pas i que pose la seua vida més cap per avall del que ja està. Però no podem oblidar que estem exigint-li un esforç descomunal a una persona sense forces i que eixa iniciativa pot eixir de qualsevol membre de l’entorn immediat o llunyà que conega la situació.
Generalment, utilitzem imperatius com «parla», «fes el pas» o «sigues valenta» a una persona cansada de rebre ordres. Li recordem tot el que pot perdre («per la teua família» o «és la teua via») a algú que viu amb la por al cos. No, no només és cosa d’elles. És un problema de totes i de tots i només juntes i junts podrem solucionar-lo.
*Regidora de Feminismes i LGTBI a l’Ajuntament de Castelló
