I en plena pandèmia esclatà l’escàndol. Juan Carlos, cap d’Estat durant quasi 40 anys de democràcia per la gràcia del sanguinari dictador, fuig d’amagades en plena investigació de les seues finances i sense cap explicació a la ciutadania. Cap explicació ni de l’emeritíssim ni del fill i hereu de la corona.
Però a mi, el que em preocupa, més que la fugida del que durant anys fou el primer ciutadà per davant de la resta, és la impunitat constant de la corrupció i el conseqüent descrèdit de la nostra democràcia. Resulta més que evident que la justícia espanyola, els Governs i els mitjans de comunicació han fet sempre tot el possible per mirar a una altra banda amagant les seues vergonyes i, per tant, les de la seua real família.
La justícia espanyola va arxivar la causa al·legant «falta de credibilitat» quan va sentir les gravacions de la amiga entrañable parlant de comissions milionàries; però les mateixes cintes que no valien per a la nostra justícia sí que valien per a la justícia suïssa i tirant del fil van aparèixer donacions, testaferros, societats i fundacions, on també és beneficiari Felipe de Borbón.
El propi Govern actual, de boca del seu president, diu i assegura no saber on està l’antic monarca, quan la pròpia seguretat que l’acompanya, funcionaris de l’Estat, està pagada amb diners públics. Part de la premsa, defensora de la veritat més objectiva, tracta de defensar la corona amb arguments d’escassa credibilitat i massa homenatge, davant d’una carta d’acomiadament on el vell rei es burla de la ciutadania i sense penediment. La situació és surrealista i això no és bo per a una societat que vol ser demòcrata i que no vol que se la tracte en perpètua minoria d’edat.
És obligació de qualsevol persona declarar a hisenda, també de l’emèrit i la resta de la saga. Tot representant públic declara el seu patrimoni abans i després de prometre càrrec, perquè no la corona? La democràcia no pot ser impune a la corrupció, l’ha de sotmetre a judici, i la monarquia ha d’estar sotmesa referèndum. Ha de fer-se política des de la igualtat i sense corrupció, tindre interès pel que és públic i gestionar el que és comú. Perquè sinó no és democràcia. H
*Regidora de Compromís per Castelló
