El confinament ha fet que em retrobe amb els conjunts de fer esport. No sé si la llegenda sobre les presentadores i presentadors dels informatius a la televisió, que diu que només van ben vestits de cintura cap amunt, és certa. El que sí que potser és veritat és que més d’un dia, algú dels qui estem practicant el teletreball i assistint a videoconferències de tota classe des de fa més de cinquanta dies ens hem sentit temptats per la comoditat del cotó. També és cert que he pogut estrenar les espardenyes que em van dur els reis d’orient, que confiaven que m’apartaria de la rutina institucional un parell d’hores a la setmana per fer-les servir.
Aquest estat d’alarma reprorrogat en el qual mai ens vam imaginar viure, sembla haver-se vestit de xandall en molts sentits. Fins i tot pareix que la reactivació econòmica que vindrà després d’aquesta espècie de distopia podrà representar-se gràficament com una V o en forma de logo de Nike, diuen els entesos, perquè la recuperació hauria de ser tan ràpida com la caiguda. I no seré jo qui faça especulacions respecte al tema. Precisament perquè aquesta crisi també ens ha ensenyat que és a la gent experta a qui cal escoltar i a qui convé posar a la direcció tècnica en aquests casos extraordinàriament desconeguts per a nosaltres. Cal ser humil i dialogar per prendre decisions polítiques efectives.
Això sí, hem de mantenir la visió de futur. L’emergència sanitària ens ha fet activar mesures socials urgents però la desescalada està ací i és hora de començar a adequar les nostres accions a les necessitats importants. Com important és caminar cap a la transició ecològica. I no ho dic jo, és la mateixa Comissió Europea la que parla d’impulsar una Green Recovery per reactivar l’ocupació a la UE. Una recuperació verda que, ens diuen, ha de venir impulsada des de les administracions, les quals hauran d’invertir necessàriament en obra pública de caràcter sostenible que dinamitze l’economia alhora que assenta les bases per neutralitzar els efectes del canvi climàtic en la nova dècada.
Hui, a la Diputació, assistim a les tres últimes meses de diàleg amb agents socials de les nou convocades per la casa, on hem escoltat activament les aportacions de representants de diversos sectors econòmics i socials a les nostres comarques. Sobre la taula, anàlisis particulars i heterogenis però amb un mateix fons: cal que les administracions impulsen mesures per reactivar el consum i per a això s’han de recuperar les taxes d’ocupació i de benestar social prèvies a la covid-19.
I ací és on en traiem el xandall i entrem a fer política. Ens faciliten l’anàlisi i ens indiquen el mètode. Per tant, només falta projectar el pla i, a Compromís, el tenim: assentar les bases per al desenvolupament sostenible de les nostres comarques. El marc competencial de la Diputació ens permet engegar un Green New Deal que genere ocupació a curt termini als nostres municipis. Ho diuen els experts: les crisis són oportunitats per reconvertir-nos. Així que, mai millor dit, llevem-nos el xandall i posem-nos mans a l’obra.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i a la Diputació de Castelló
