John Lennon va dir que «la vida és allò que et va succeint mentre estàs ocupat fent altres plans». Si aquesta dita et deixa un sabor amarg, imagina’t ara que la vida fos allò que et va succeint mentre són uns altres els que s’encarreguen de fer plans per tu. Sobretot si el que et passa és que no pots arribar a fi de mes perquè els que dissenyen la teua vida han pres un seguit de decisions que t’han portat primer a cobrar un salari de misèria, després a l’atur i finalment a veure com la teua pensió no és prou per a pagar els medicaments i el menjar.

Aquesta és la realitat que vivim per més que ens vulguen vendre la moto de la recuperació econòmica. La gestió de la crisi per part del Partit Popular, amb el suport de tota la fauna centre-dretana, ha seguit el guió imposat pel poder financer, retallant-nos llibertats i drets laborals.

La crisi està servint per a convertir els serveis públics i els nostres drets en un lucratiu negoci. Dins d’aquesta estratègia, el PP ha posat l’ull en el sistema públic de pensions, un sucós pastís al qual la banca ha començat a clavar la dent. Diuen que el sistema és insostenible i utilitzen l’estratègia de la por perquè subscrivim plans privats de pensions si és que volem gaudir d’una vellesa de qualitat. Partint premeditadament de falses premisses, el govern vol convertir la sostenibilitat de les pensions en un problema econòmic quan la realitat és que és una qüestió política. Sosté Mariano Rajoy que les pensions depenen de la quantitat de treballadores que produeixen, quan la realitat és que la variable important és la quantitat d’allò que es produeix col·locant al centre del debat la necessària distribució justa de les rendes

SI DEIXEM que siga Rajoy qui se n’ocupe del nostre futur, acabarà fent del tram final de les nostres vides un vertader calvari. Per contra, si ens espavilem i fem vida li podrem exigir la continuïtat del sistema públic de pensions i dir-li que les pensions són un dret i per tant no han de dependre exclusivament de les cotitzacions socials, sinó que són tots els recursos de l’estat els que han de fer front a totes les seues despeses, incloent-hi les pensions.

*Regidor de Castelló en Moviment