Els ho he de confessar: sóc un ploró. Quan contemple una gran interpretació, siga en cinema o teatre, no ho puc evitar. Empatitze amb els actors i em cau la llagrimeta.
Aquest estiu, amb l’escenificació de socialistes i populars valencians, enarborant les banderes de la gratuïtat de l’AP-7, l’alliberament i el front unit contra els peatges tous del ministre José Luis Ábalos, quasi plore. Però la interpretació no era gens convincent. I és que, perquè un personatge siga creïble, la seua evolució ha de ser coherent. I, clar, si coneixes els personatges i tens un poc de memòria, la línia argumental d’aquest relat fa aigües per totes bandes.
Arribats a aquest punt, cal recordar que tenim memòria, a pesar de les afirmacions del portaveu del Partit Popular, Vicent Sales, que ens etiqueta amb insistència com a adanistes. Pareix que al senyor Sales li agrada utilitzar cultismes, però per molt que vulga fer creure que la gent de Compromís vam nàixer ahir i no ens n’adonem, som molt conscients de la nostra història recent i del paper que populars i socialistes han exercit pel que fa a les autopistes, les concessions i els contractes milionaris.
Ja està bé. Fa massa anys que la gent de Castelló estem pagant. Els peatges de l’AP-7 són peatges a la cohesió territorial, social i també al desenvolupament econòmic. Cap persona dubta que l’autopista ha sigut pagada i repagada, que ha estat amortitzada amb escreix i, justament pels beneficis que donava als propietaris, a força de sagnar i perjudicar a la ciutadania del País Valencià. Primer els socialistes i després els populars van allargar una concessió injusta. Potser pensaven més en el benefici dels seus amics que en el poble al qual havien de representar?
LA RESPOSTA és clara si tenim en compte que, mentre el bipartidisme ha governat, a més dels peatges hem patit l’infrafinançament, el dèficit en les inversions de l’Estat en infraestructures i que la renda per capita dels valencians i valencianes està per baix de la mitjana espanyola. Una situació totalment injusta i que ha d’acabar.
Però, sobretot, és injusta perquè mentre la gent de Castelló ens toca pagar si volem anar per autopista a Vinaròs, a la resta d’Espanya hi ha 17.000 quilòmetres d’autovies gratuïtes, el manteniment dels quals paguem totes i tots de la nostra butxaca. També la gent de Vinaròs o de Peníscola. És a dir, si volem autopista, hem de pagar, però a sobre amb els nostres impostos paguem perquè altres gaudisquen d’autovies gratuïtes.
I davant d’açò, què fa el bipartidisme? Allargar el nostre peatge i callar davant d’aquesta situació. Mentre ens han buidat les butxaques, ni PSOE ni PP s’han plantejat els peatges tous o el manteniment en altres autovies de l’Estat. Ha sigut justament ara que el bipartidisme està dèbil i les noves forces polítiques donem la cara, que han començat a tractar (amb timidesa) aquesta qüestió.
Canviant-se la jaqueta, parlen de fer de front comú i així eviten rendir comptes per la seua mala gestió d’anys i panys. Per què, si ara calen peatges tous pel manteniment de les autovies, abans no? Com es mantenien abans les autovies? Passaven de l’aire? Qui les pagava? Si instal·len peatges tous, per on començaran? Massa preguntes que deixen en evidència el poc interés que al bipartidisme li ha preocupat aquesta terra i la seua gent.
Per beneficiar uns pocs, ens han perjudicat a molts. I per això sobreactuen i fan soroll, perquè és millor etiquetar-nos a nosaltres d’adanistes i cridar que ells són els llibertadors a reconéixer els seus errors.
I així, mentre la societat hem de patir l’espectacle vergonyós d’aquesta classe política, que ja no representa ningú, nosaltres afrontem el debat de fons com sempre hem fet: amb el compromís de defensar els interessos de les persones, de posar els castellonencs i castellonenques per davant de tot. Esperem que els altres partits no ens tornen a deixar sols.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial
