Les coses són com són i per a veure com és tot plegat en la qüestió del referèndum de Catalunya és convenient mantenir la calma i agafar distància. Sense necessitat de recórrer a arguments historicistes, la realitat és que l’Estat espanyol, fidel a la seua tradició supremacista, en els últims anys ha seguit dinamitant la sobirania del poble català d’una manera indecent. Va anul·lar el seu Estatut, recolzat pel 74% de l’electorat, fent que Catalunya hui estiga governada per unes lleis que mai ningú va votar. Des de 2010, l’Estat ha anul·lat o suspès 35 lleis eixides del Parlament, lleis contra el fracking o la pobresa energètica, per la igualtat efectiva entre homes i dones, d’emergència social o de consultes populars, per posar només uns exemples. Aquests i molts altres elements que ometré per falta d’espai, han de tenir-se en compte per a entendre perquè l’independentisme ha anat en augment a Catalunya.

En un moment en què la gran majoria del poble català està a favor d’un referèndum, el debat hauria de girar entorn de la mateixa independència, però l’actitud demòfoba de l’Estat espanyol ha obert un debat sobre el model democràtic sorgit de la Transició, posant-lo contra les cordes com mai abans des de 1978. Per temor a les urnes, la lògica repressiva imposada per l’Estat ha començat a situar en la desobediència civil a milions de catalans i catalanes que aposten per la democràcia a través d’un referèndum. El poble català vol decidir el seu futur votant i enfront d’aquesta voluntat democràtica, Mariano Rajoy ha optat per atrinxerar-se i recórrer a la repressió. Com podem entendre que l’Estat aplique la censura preventiva en xarrades sobre el referèndum o que prohibisca als mitjans catalans informar sobre l’1-O si no és des de la lògica d’un estat totalitari? Com l’Estat pot obrir una causa general contra el 75% dels alcaldes catalans sense que comencen a tremolar els seus fonaments?

No sé si Rajoy és conscient que la crisi més gran de l’Estat des del 78 ha estat alimentada per la seua malvolença. Potser en un futur no massa llunyà li hàgem d’agrair al president la seua contribució involuntària a tombar l’estaca del ’78.

*Regidor de CSenMoviment