Estimat lector, segur que els últims mesos la cosa que més haurà clavat per un forat serà la papereta en la urna. I això és prou preocupant. Votar és un sa exercici (si no votes en referèndum territorials), que això pot donar maldecaps, literalment parlant, i altres tipus de problemes.

Es veu que quan a qui vol manar no li agrada allò que has votat, pot obligar-te a fer-ho fins a l’extenuació, fins que ho avorrisques i, per fartera, isca el resultat que vol. I així, el que hauria de ser la festa de la democràcia s’ha convertit en una xirigota, perquè el valor de votar es dissol en fer-te creure que allò que has votat no val per a res, perquè no ho has fet bé.

La política cada cop més desacreditada (i la classe política més encara). Qui ací escriu té ja la síndrome de ser un medicament homeopàtic per estar dissolent-se contínuament. Quatre anys i quatre legislatures sense legislar (i jo sense opinar en este diari perquè no m’han deixat entre uns i altres) quasi acompanyades de les seues dissolucions i ningú ens dóna garanties que la propera siga la bona.

Quan la política en lloc d’un instrument per solucionar problemes de la gent, s’ha convertit en el principal problema per a la gent, és que ho estem fent molt malament. Per això, igual toca canviar; si amb el de sempre la cosa està com està, si no canviem els actors, és ben probable que tot continue enfangat. Que ens continuen tractant com menors d’edat i se’ns diga «açò pots i allò no», o demostrar que tot és possible. La història no acaba d’ací un mes i tot està per fer. Algú de males maneres vol recuperar el que pensa que és seu i ressuscitar l’esperit del bipartidisme, però s’oblida que els vots, com els somnis i les esperances, són només dels seus amos i ningú té dret d’arravatar-los-els ni fer-los malbé. Per això ens juguem tant i per això toca tornar a somriure. I si hi ha mal temps, bona cara.

*Senador per Compromís