Un estiu més a la platja

No hi ha manera, el masclisme o micromasclisme no acaba mai. Sóc d’una generació, la dels 80, en la qual se’ns ha educat en la paritat i cooperació entre els sexes. Sempre m’he sentit com una igual, mai inferior, ni he hagut de competir per a aconseguir el que vull. Per això em cabreja i em SORPRÉN (sí, en majúscules) haver de llegir o escoltar notícies en les quals o bé les dones són criticades per usar un biquini que fa entreveure part del seu cos, com el cas de les socorristes d’Astúries, o bé comentaris i mirades fora de lloc quan una dona camina o va a la platja sola, com va denunciar l’altre dia una xica de Benicàssim pel seu Facebook. Tot açò ha passat en menys d’una setmana, i continua passant. On està l’educació d’homes i dones? Sí, també cite les dones perquè de vegades ens trobem que som les nostres pròpies i màximes rivals. Greu error, hem de mirar-nos per igual. I si ens molesta alguna cosa, hem de ser capaços de saber expressar els nostres sentiments. A tots ens agrada ser escoltats, oi? Aleshores, per què no escoltem sense jutjar quan algú ens diu o fa una cosa?. El cas de les socorristes em va cridar especialment l’atenció, ja que les han jutjades més pel seu cos que per la seua professionalitat. Les socorristes de les nostres platges estan ací per a fer la seua feina i no per a aguantar aquest tipus de comportaments. Malauradament, encara costa molt que una dona siga jutjada únicament pel que fa. No tots els homes pensen igual; per tant, com que no se senten representats en aquesta pràctica, que interpel•len els que sí que ho fan. Com assenyala el psicòleg Rubén Sánchez: «hem d’identificar i assenyalar aquests homes i desmarcar-nos per a no convertir-nos en còmplices. S’ha de mostrar de forma contundent una oposició i no seguir assentant un dels pilars del patriarcat, com és el control del cos de les dones».