Els he de dir que jo encara no havia nascut quan Steven Spielberg va llençar Encuentros en la tercera fase. Com a cinèfil amateur que em considere sempre m’ha interessat la versatilitat del director americà. Aquesta setmana que hem entrat en fase 3 (que en realitat és la quarta fase de desconfinament) hem celebrat una efemèride: el primer aniversari del naixement de l’Acord de Fadrell. L’objectiu era clar, continuar amb el canvi que es va iniciar l’any 2015 amb el Pacte del Grau. Treballar perquè eixe canvi fora cada vegada més irreversible. Convertir el Castelló del 2023 en una ciutat millor del que era en 2019 com crec que ho vam aconseguir entre el 2015 i el 2019.
Sent francs, no ha estat un primer any senzill. Els inicis mai són fàcils però aquest primer any ha estat condicionat per un bon grapat de factors que no han facilitat la gestió. Alguns interns (hem de reflexionar, fer autocrítica i millorar) i altres externs. Entre els interns, calia adaptar-se als canvis de correlació de forces polítiques o a la nova Diputació que s’alineà amb la nostra ideologia política però ens restà múscul. També és cert que no hem sigut tot el diligent que ens haguera agradat per a solucionar les diferències internes (normal en un govern de coalició) però sóc un convençut de què, ben gestionades, les diferències entre l’esquerra són enriquidores sempre que es gestionen amb lleialtat i empatia. Per altra banda, els factors externs són dignes d’una obra de ciència-ficció: la DANA, el Glòria i la covid-19 seguida d’una més que probable crisi econòmica. La realitat sempre supera la ficció i cap governant de cap govern del món espera governar en eixes circumstàncies.
Alguns diran que no hem fet res, que no ens fiquem d’acord. Ho diran els del fang polític, els que preferirien veure aquest Govern destruït. No tindran en compte que hem seguit aconseguint fons europeus que serviran per a generar activitat econòmica, no us contaran que seguim millorant les escoles municipals ni com des de Benestar Social s’està al costat dels més vulnerables. Ni s’hauran adonat com aquest Ajuntament ha fet un salt pel que fa a modernització de l’administració impensable fa uns mesos o que ja som Ciutat de la Ciència i la Innovació. No comptaran com a polítiques del Fadrell la continuació de projectes nascuts amb el Pacte del Grau com el MUCC, Ciutat Amigable de la Gent Gran, Pla de Mobilitat Sostenible o Jornals de Vila. Es quedaran en l’anècdota i voldran jugar al maniqueisme del bueno y el malo. Jo sóc més de pensar la vida en un to grisenc. Miren, segur que ens hem equivocat i ho podem fer millor però els assegure que el Govern de progrés ha vingut per a quedar-se a Castelló.
De la pel·lícula esmentada del 1977 crida l’atenció la visió que es dóna dels extraterrestres. No venien a destruir la Terra sinó a conéixer-nos, com Spielberg demostrà després amb ET. Ja veuen, algú va veure més enllà de l’habitual destrucció i va pensar en què conviure en un món entre diferents era possible. Però la filmografia de Spielberg és tan diversa que u pot fixar-se en ET, Indiana Jones o El soldat Ryan. Però recorden, segons a qui elegisquen, que la realitat sempre supera a la ficció.
*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló
