La sociologia de la joventut ha generat la interpretació d’aquesta condició social que tendeixen a atorgar a aquesta etapa de la vida un sentit de plenitud de significat, que és generador de continguts propis d’autonomia i cultura.
La joventut és una etapa plena de la vida, definida a partir de l’autonomia individual i el desig de multiplicar experiències vitals. En aquest context postindustrial, els processos més destacats són els que afecten les identitats individuals, principalment a través de la cultura, el consum i l’oci. La nova condició juvenil, doncs, no es defineix a partir d’allò que els joves no tenen i que els adults posseeixen tradicionalment: feina, habitatge i una família pròpia. Per tant, la joventut s’ha d’entendre com una etapa plena en què la principal raó de ser és gaudir de les experiències per tal de construir la pròpia identitat.
LA JOVENTUT és una etapa de ciutadania, en la qual les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. La joventut es defineix com allò que és: el procés a través del qual cada persona defineix el seu projecte vital dins el context social.
En el context actual (caracteritzat per la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, l’afebliment de la protecció social, etc.) hi ha una major diversitat de trajectòries i, al mateix temps, majors dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania.
Per tant, la qüestió de fons no és tant aconseguir la independència que suposadament defineix els adults, sinó poder accedir als recursos socials, polítics, econòmics i culturals necessaris per exercir la ciutadania. Així, podem dir que el que converteix els joves en ciutadans és activar els drets en la pràctica.
*Regidora de Joventut de Compromís per Vila-real
