Fer política és elegir. Per exemple, triar finançar el corredor central en lloc del Mediterrani, una infraestructura vital per a la nostra economia. Eixa elecció no és més que l’última mostra del menyspreu que té el PP cap als valencians. Així, les obres que connecten les estacions d’Atocha i Chamartín, que formen part del corredor central, es paguen amb diners que haurien de destinar-se al corredor entre Algesires i França.
D’ací uns dies, a la Diputació, demanarem infraestructures per a la nostra terra, és a dir, el mateix que estem reclamant des de fa no sé quants anys: la liberalització de l’AP-7; l’arribada d’allò que el PP anomena AVE però que caldria dir-li pseudo-AVE ja que no té res a veure amb un tren d’alta velocitat (sols s’ha adaptat una via actual); i la cessió de les competències de la rodalia, única forma d’aconseguir una modernització del servei i d’estar connectats amb els pobles del nord de Castelló. També demanarem el desdoblament de la N-232 de Vinaròs a Saragossa i la connexió amb l’A-68 amb El Burgo de Ebro i, la més important de totes, el corredor mediterrani. Però, quin AVE? Doncs el que hauria d’anar d’Alacant a Barcelona, el que hauria de tindre definit ja el traçat entre Castelló i Tarragona (encara en fase d’estudi) i el que en 2018 hauria de tindre un ample de via internacional entre Almeria i la frontera francesa. El futur de l’economia valenciana va lligat a l’arribada a Europa; aleshores, el corredor mediterrani és futur. A Compromís ho tenim clar, això i també que per a aconseguir infraestructures calen diners. Per eixe motiu hem fet veure a la resta de partits la discriminació del govern de Madrid envers els valencians i hem aconseguit que la denúncia del infrafinançament que patim s’haja convertit en una prioritat per a tots. En definitiva, nosaltres també hem elegit: triem un finançament just, el corredor Mediterrani, el futur. I més defensa dels interessos valencians.
*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló
