Exhumant la veritat

Rafael, José i Eduardo són les tres primeres víctimes de la repressió franquista que, a petició de les seues famílies, exhumarem.

I els treballs comencen hui, uns treballs arqueològics que han de reparar la injustícia que aquestes famílies han patit durant massa anys, uns treballs que serviran per a tancar les ferides dels familiars.

Avui comencem a dignificar a eixes persones que varen patir un dels episodis més horrorosos de la nostra història, l’execució i desaparició de centenars de demòcrates castellonencs en la postguerra; persones assassinades i condemnades a l’oblit; persones que no van renunciar mai a la seua llibertat, a la seua dignitat i que van morir, sordament, lluny del camp de batalla. Una tragèdia massa anys silenciada, una injustícia massa anys tolerada, una vergonya massa anys amagada.

I sentirem a persones dir que amb les exhumacions el que fem és reobrir ferides o buscar venjança. Res més lluny de la realitat. El que avui comença a fer l’Ajuntament de Castelló és cosir les ferides obertes que pateixen les famílies de Rafael, José i Eduardo, el que avui comença és qüestió de justícia i reparació històrica, el que comença és l’opció necessària per a tancar aquelles ferides i que deixen de sagnar.

Qui considera que l’oblit siga la millor manera de superar la nostra història? Només amb justícia i reparació, només des del respecte a aquelles persones injustament assassinades, començarem a retrobar-nos obertament amb el nostre passat.

I de moment són tres les famílies que podran exhumar als seus avantpassats, però en seran moltes més. I ací estarem nosaltres, treballant perquè tot el món tinga el seu lloc per a honrar a la seua gent. Les víctimes de la dictadura també tenen dret a descansar en pau. És la meua obligació com a regidora i és el nostre deure com a demòcrates i com a poble.

*Regidora de Cultura a l’Ajuntament de Castelló de la Plana