Fa uns pocs dies, el secretari autonòmic d’ocupació, Enric Nomdedeu, deia que estem en política per a servir, no per a servir-nos. Ho feia arran d’una informació que parlava sobre la por d’alguns alts càrrecs del PSPV de perdre l’escó. D’això, de por a perdre la cadira, jo no n’he tingut mai perquè sempre he sabut que la meua professió com a política anava a ser una dedicació temporal.

I serà la meua dedicació mentre el meu partit i la ciutadania d’Almassora ho vulguen. Perquè a mi, el que de veritat m’agrada d’aquesta feina és allò que fa més de tres anys que faig pels meus veïns i les meues veïnes: ajudar a fer que tinguen una poble millor, amb més serveis públics i en què senten l’administració municipal com a espai de suport.

Amb eixe objectiu vam llançar a l’estiu de 2015 el Dia del Veí, l’acció més gran per la participació i l’atenció directa que s’ha fet fins ara a l’Ajuntament d’Almassora. Obrir les portes de l’Alcaldia als ciutadans i a les ciutadanes va suposar poder oferir solucions directes, reduir tràmits, conéixer la situació real d’assumptes que feia anys que estaven enquistats i, el més important, tornar la confiança en les institucions.

Els anys del desgovern de l’excés, eixos que ens van deixar centres tecnològics buits i els serveis públics col·lapsats, havien allunyat les persones de la política i havien aconseguit demonitzar una faena que és de les més boniques que he fet a la vida: la de canviar al món. Anys de polítiques socials, urbanístiques i laborals després, hem aconseguit tornar la confiança i fer que els nostres veïns vegen en l’Ajuntament una casa que també és la seua.

AMB la voluntat de continuar dedicant-me a la faena més bonica que he fet a la vida em presente com a candidata de Compromís per Almassora a les eleccions de maig. La meua il·lusió, i l’objectiu pel qual treballaré incansablement amb el meu equip, és modernitzar el meu poble i que les noves generacions es crien un municipi en el qual la igualtat d’oportunitats i d’espais per al creixement estiga garantida.

Aquesta setmana he viatjat als anys d’adolescència amb Rosa Colomer, la meua profe de gimnàstica a l’institut i la dona que homenatjarem enguany el 8 de març. Ella m’ha fet recordat la perseverança i la passió que tenia amb 15 anys per aconseguir les meues metes i la satisfacció que dóna ajudar altres persones a aconseguir les seues. Tot un exemple, el de Rosa, del qual continue aprenent quatre dècades després.

*Primera tinent d’Alcaldia d’Almassora