Si tot tipus d’organismes internacionals reconeixen que Espanya té la millor cobertura sanitària del món, és perquè ha funcionat molt bé la distribució de les competències en eixe àmbit entre l’Estat i les autonomies i perquè la sanitat pública espanyola ha sigut un model d’èxit. Molts de nosaltres haurem tingut experiències millorables en les nostres visites al metge de capçalera, els nostres transports en ambulància o les nostres hospitalitzacions. I mentre alguns aconseguim ampliar serveis sanitaris i revertir hospitals al sistema públic, altres aprofiten estos casos excepcionals per qüestionar el sistema públic i afavorir el negoci d’un grapat d’empreses.
Si som líders en fecundació assistida o en sistemes de detenció precoç del càncer, en aprofitament de l’energia eòlica, en producció editorial, en tecnologies de tractament d’aigües o en certificacions de qualitat en gastronomia, és per quan oferim oportunitats a la nostra gent jove en el nostre sistema educatiu públic, també descentralitzat, s’obtenen grans resultats. I tots tenim alguna persona pròxima que s’ha desmotivat en una escola determinada o hem escoltat el cas d’un professor que no fa bé el seu treball. I mentre alguns hem augmentat el número de beques per al retorn del talent o hem ampliat l’oferta d’escoletes infantils públiques per evitar el truncament de trajectòries professionals prometedores a causa de la maternitat, altres aposten per derivar recursos a les iniciatives educatives privades o per enviar massivament als joves a estudiar fora, menystenint l’educació d’ací.
Si les enquestes diuen que el 95% dels alumnes valencians parlen habitualment en castellà, incloent-hi els que estan escolaritzats en valencià, això vol dir que si hi ha alguna llengua en perill de desaparició és la nostra. I mentre alguns busquem com fomentar i protegir l’ús d’aquesta, un patrimoni que hauria de ser orgull de totes, altres es dediquen a alimentar fantasmes que només estan en el seu cap, com si el castellà que parlen ells fóra l’única opció acceptable en la seua concepció excloent del que hauria de ser un ciutadà exemplar.
Han seguit les notícies sobre els èxits electorals fent ús de les fake news. Aspiren a ser hereus de Trump en això del tot val per aconseguir la victòria. Ací, tanmateix, partim amb un avantatge. Fa anys que tant les dretes velles com les de nova creació repeteixen les mateixes fórmules. I en els passat els va funcionar alguna vegada, certament, però la realitat és tossuda i la gent sap com hem avançat estos 4 anys a tots els nivells deixant de banda batalles impostades.
A les eleccions es presenten 6 formacions polítiques amb opcions de treure representació, però a la vegada també concorren 2 grans blocs. D’una banda un bloc reaccionari en el que conviuen 3 forces polítiques que han mamprès una carrera per tornar al passat, als vells conflictes que no volem tornar a reviure. D’altra banda, el bloc propositiu, en el que Podem està immers i on ens reivindiquem com a necessaris per avançar de manera decidida en la transformació social.
Contra l’agressivitat que traspuen les declaracions dels Casado, Cantó o Abascal en eixe intent de tornar al passat, la papereta de Podem, la de les propostes d’un futur que ja ha arribat.
Diputat de Podem a Les Corts
