Per aquestes dates és habitual que les televisions s’omplen d’anuncis de col·leccions per fascicles. Ho he de confessar, jo els compraria pràcticament tots, des de Dedales del Mundo a Construye paso a paso el Juan Sebastián Elcan. I per això veig molt necessari --sobretot si al desembre volem que hi haja un govern-- que es publique ja Pacta y forma tu propio Gobierno.
El primer número hauria de ser Quiénes somos, de dónde venimos y a dónde vamos, bàsicament perquè sembla que alguns, més enllà de la foto, la cort i el protocol (és a dir, ocupar el poder), no fan res. Altres ja sabem que van venir ací per tal d’omplir-se les butxaques però la realitat és que els polítics estem ací per a millorar la vida de la gent, per a convertir les institucions en la força transformadora de la societat. O així ho entenem a Compromís.
El segon fascicle seria Matemática parlamentaria i explicaria que sense la majoria (la meitat més ú) estàs fotut. Aconseguir eixa majoria ho és tot per poder fer polítiques. I si les vols fer, doncs l’has de buscar, perquè ja els avance que a soles no apareix.
El tercer número el titolaria No negocies como un machirulo, perquè a la política li sobra testosterona. Hi ha partits que han tret els vells manuals de negociació. Abans igual eren útils però ara, més que guanyar a l’adversari, cal buscar sinergies, sumar entre les diferents sensibilitats i ser capaços de crear una societat millor.
EL QUART seria No insultes a tu futuro socio o la segona part de no negociar amb excés de testosterona a l’organisme. I és que aquesta part cal repasar-la després de l’espectacle que ens van oferir els ministres en funcions i el secretari d’organització de Podemos al juliol.
Per al cinqué a mi m’agrada un toc més imperatiu: No levantarás falso testimonio. Açò sembla obvi, però després que la vicepresidenta del govern manipulara documents de la negociació per difamar al partit que volia que li donara suport --si així va passar-- és imprescindible fer-ne un fascicle.
El sisé seria El valor de la palabra. I és que la paraula és l’únic que tenim els polítics. Si prometem o fem proclames que no complirem, millor ho deixem. Que PDR SNCHZ li diguera que sí al govern de coalició a Pablo Iglesias i després, amb el resultat del 26M, decidira passar del tema, a banda de ser lleig és de no tenir paraula i de barrejar temes com qui fa un batut detox posvacacional. Però no ajuda a solucionar problemes.
I JA PER ACABAR, l’últim seria Siéntate en la mesa. Si vols o necessites un acord, cal que te’l treballes, que valores les teues forces i les del altres implicats, que sàpigues què vols fer (de polítiques, no de fotos i d’ocupar poder) i que busques la manera d’aconseguir un pacte honest i perdurable. I, clar, això es fa arromangant-se i no deixant les coses per última hora.
Segur que m’he oblidat d’uns quants fascicles més però, la veritat, quatre eleccions en quatre anys són la constatació que els polítics a Madrid volen poder, però no fer política.
Jo, a més de fer política, faig col·leccions així que este mes he de passar necessàriament pel quiosc.
*Portaveu de Compromís a l’ajuntament de Castelló i diputat provincial
