Són prop de les huit de la vesprada un dia més, i ja van nou, i de nou obrim les finestres per vore les cares dels nostres veïns i les nostres veïnes i tornar a aplaudir a Carlos, a Bea, a Valeria, cadascú pensem en les persones que tenim prop, i en comunitat aplaudim a tot el personal sanitari que està realitzant un sobreesforç laboral i arriscant la seua pròpia salut per cuidar de la salut de tots davant l’amenaça del coronavirus. A la majoria d’eixes persones que viuen en el nostre mateix carrer no les havíem vist mai, la nostra vida quotidiana quasi mai ens deixa ni temps, ni ganes de saber ni qui són, ni què fan. Hui, ahir, i com a mínim les pròximes tres setmanes, ens continuarem veient: la família amb dos xiquets del tercer, el matrimoni major del sisè, el solter del segon. Tots ho estem passant mal estos dies, o per soledat, o per incapacitat de conciliar la feina amb la criança, o per por a la malaltia. I ho passarem pitjor en els pròxims dies, però eixos minuts a les huit de la vesprada ens continuaran vinculant com a comunitat i ens donaran certa força per mantenir l’ànim alt al dia següent.

El coronavirus és un repte social enorme. Periodistes i historiadors busquen referències amb les quals establir comparacions i traure aprenentatges. Les conseqüències econòmiques d’esta crisi hui encara no han d’ocupar les nostres preocupacions, perquè la salut i la vida de les persones es pesen en una balança diferent a l’econòmica. La única cosa útil que podem fer hui és continuar ixint als balcons a les huit, penjar un cartell en el nostre ascensor oferint-nos als veïns majors del nostre edifici per ixir a comprar per ells, cridar als nostres familiars per donar-los ànims i rebre ànims, minimitzar les ixides al carrer per minimitzar els riscos, donar la batalla en el nostre treball per dir-li al nostre jefe que podem treballar des de casa. Si fem tot això, si aprenem durant estes setmanes que no som individus aïllats que podem sobreviure sense ajuda ni cooperació amb els altres, si aprenem que som una comunitat on depenem els uns dels altres, si aprenem a cuidar-nos durant estes setmanes, estarem més prop de que l’impacte del virus siga menor, forçarem a que les polítiques socials i de recuperació econòmica del dia després siguen majors i avançarem per ixir d’esta crisi sense deixar-nos a ningú pel camí.

*Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló