Les dades diaries de contagis i morts per la covid-19 comencen a arrimar-nos al final del confinament i de l’estat d’alarma, tot i que encara ens queden setmanes per iniciar la desescalada i molts mesos per retornar a la quotidianeitat plena. Hui els moments més durs per al nostre sistema sanitari sembla que ja han passat. Però encara hem de patir els efectes que Xina tinga la patent del test de la covid-19 i les disputes internacionals en forma de subastes entre els estats per comprar Equips de Protecció Individuals. Esta crisi ens ha mostrat com funciona el món i com funciona particularment el món davant una crisi sanitària mundial, i el que ens ha demostrat és que no funciona bé i això té conseqüències terribles: vides humanes que es perden per les dificultats de les administracions a fer front a estes circumstàncies tan dures.
Estos dies també comencen a publicar-se estimacions de les conseqüències econòmiques, i per tant socials, d’esta crisi. L’OCDE parlava fa unes setmanes d’una possible caiguda de la producció d’Espanya de quasi un 30% i ahir era el mateix Banc d’Espanya el que parlava d’una caiguda del PIB de fins al 13% i un augment de l’atur de fins al 20%. Que la crisi serà enorme ningú ho dubta, com es cobrarà eixa crisi i qui la patirà més encara està per determinar-se. La gestió política que fem durant els pròxims mesos determinarà no sols la sort de tots els governs, sinó també la sort mateixa d’algunes d’eixes institucions com és el cas de les europees. La setmana passada a la reunió de coordinació d’Unides Podem Castelló ens preguntàvem on serem nosaltres més útils en els pròxims mesos per contribuir a que eixa crisi no es carregue sobre les esquenes del poble i de les classes treballadores. No vam trobar cap resposta, però la pregunta per sí mateixa ja és útil. L’antic diputat de Podemos, Pablo Bustinduy, sempre citava a John Dewey per recordar que totes idees s’han de medir pels seus efectes.
La política i la gestió de les institucions hui són la principal oportunitat perquè la covid-19 no desgarre les nostres societats i ens deixe una ciutat més desigual. Però no vol dir això siga segur que la política tinga hui eixes respostes per impedir l’augment de la desigualtat. Però com a mínim obliguem-nos a preguntar-nos com fer-ho, i fem-ho sense conformar-nos en respostes ràpides, ni preconcebudes, perquè esta crisi ens ha mostrat molts dels canvis que necessitem com a societat.
*Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló
