El pròxim diumenge, un any més, la gent de Benicàssim també celebrarem el día de la Comunitat Valenciana i recordarem les nostres arrels, la nostra història i com els pobles som capaços d’avançar ferms cap al futur si anem junts. Fa exactament 778 anys, el rei Jaume I va entrar a la ciutat de Valencia i feia seues totes les terres que serien el Regne de Valencia. Un regne amb drets cívics propis, una cultura i una llengua pròpia.
Des d’eixe moment, tots els pobles que conformem este gran territori, ens hem agermanat. Tots ens sentim valencians. A tots ens emociona rememorar la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra història.
Podria parèixer banal parlar en sentiments sobre què és ser valencià, però crec que hi han alguns elements als quals, per senzills que siguen, cap de nosaltres renunciem.
Ser valencià significa llum. Ens coneixen pel nostre sol, però és de veres que sense ell, els valencians no sabriem ser qui som. Perquè la llum és la que dona la vida a la nostra terra, germina els nostres camps, aclara la nostra ment i alegra els nostres díes.
Ser valencià significa Mediterrània. Perquè els valencians, encara que siguen de l’interior, no sabem viure a lluny de la mar. Eixe mar que ens va obrir al mon, que fa del nostre caracter obert, una virtut.
Ser valencià significa cultura. Música, els sons de mil acords que forjen el cor de la gent en dolçor, tendressa. I una llengua que a nosaltres ens unix, mentres que altres l’utilitzen per trencar. Ser valencià significa treball. Ací a Benicàssim sabem que el futur se construeix amb tenacitat i sacrifici. Sabem que ningú regala res, però que tampoc volem res regalat. Volen se conscients de que el nostre èxit és el fruit del nostre esforç. Per això el 9 d’octubre és el moment de l’homenatje a milers de persones que dia a dia, s’alcen per fer gran este poble, esta provincia i esta Comunitat.
Pareix que el valor de viure en pau només es comprenga quan falta, però hem de saber que és un tresor que tenim ara tots i que hem de pendre cura d’ell. Viure en pau és convivencia en el veí, tant en el del costat de casa, com en el d’altres pobles, com en el d’altres territoris. La gent de Benicàssim ens sentim primer del nostre poble, però també ens sentim castellonencs i valencians.
Diumenge celebrarem el 9 d’octubre i hem de fer-ho amb una crida a la tolerancia, al respecte, a la humanitat, al treball conjunt i a la pau. H
*Alcaldesa de Benicàssim
