En els esdeveniments de la vida pública de Jesús, Maria apareix en pocs moments, però tots ells són importants per entendre la seua missió en el pla de Déu i la seua relació amb Crist i amb tota la humanitat.
Segons l’evangeli de Sant Joan, la celebració d’unes noces a Canà de Galilea és el moment en què Jesús va realitzar el primer dels seus signes, convertint l’aigua en vi. En aquest moment, en el que el fill comença a actuar, està la mare. La narració del miracle concedeix protagonisme a Maria. De fet, l’evangelista indica la seua presència abans que la del fill i els deixebles. Maria és també qui adverteix la situació delicada en què es troben els nuvis: «Com que el vi s’acabava, la Mare de Jesús li diu: ‘No tenen vi’» (Jn 2,3). Ella és qui percep la necessitat i la fa veure al seu fill. Però en aquest mode d’actuar no sols hem de veure la simple indicació d’una necessitat: la mare li està demanant al fill que actue per solucionar aquest problema. En aquest primer moment de l’escena, Maria apareix com la que està atenta a les necessitats d’aquells esposos i les presenta el seu fill. Però la falta de vi és signe de la necessitat de salvació que té la humanitat. Maria li està recordant a Jesús que la humanitat està necessitada que comence a actuar. La resposta del Senyor dient-li que encara no ha arribat l’hora (Jn 2,4) no desanima a Maria que, exercint plenament l’autoritat que com a mare té sobre el fill, diu als criats: «Feu tot allò que ell us diga». Aquesta actuació decidida provoca que s’avance l’hora de la manifestació messiànica de Crist. La Mare de Déu ha forçat a Jesús a actuar.
La meditació d’aquest esdeveniment ens ha de portar a una gran confiança en la Mare del Senyor: Ella veu les nostres necessitats, les presenta davant del seu fill i el força a actuar. Però també a pensar que les paraules estan adreçades a tots nosaltres: si volem obtindre la salvació, hem de fer el que ell ens diga.
*Bisbe de Tortosa
