El finançament de la marmota

Dimecres. Sona el despertador, m’alce i desdejune mentre llig la premsa, com de costum. Veig una notícia que em preocupa molt: «Cada castellonenc rep 270 euros menys que la mitjana nacional». Com en la pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, Atrapado en el tiempo, més coneguda com El día de la marmota, la història es repeteix, una vegada i una altra. De forma recurrent els mitjans de comunicació es fan ressò d’esta notícia, en les seues múltiples variants, símptoma que, pressupost rere pressupost, any rere any, tot segueix igual, amb la Comunitat Valenciana a la cua del finançament autonòmic.

Fins a quan? Quant més hem d’aguantar esta discriminació per part de l’Estat espanyol? Urgeix la reforma del sistema de finançament autonòmic, ja estem farts de ser l’aneguet lleig del conte, d’estar més de 30 punts per baix de les regions millor finançades. Cal exigir la solidaritat del sistema fiscal, que per la nostra renda relativa més baixa ens pertoca. No és de rebut que, la valenciana, siga l’única comunitat autònoma pobra que acaba pagant més del que rep.

Esta injusta situació afecta, i molt, als ajuntaments, dificultant el poder tindre major autogovern i oferir més i millors serveis a la ciutadania. D’esta manera, l’infrafinançament amb el qual ens castiga el govern de Rajoy està perjudicant el creixement dels nostres municipis, al benestar dels nostres veïns i veïns. Perjudica els pilars fonamentals de la nostra societat com són la Sanitat, l’Educació, les Polítiques Inclusives...

Per exemple, si fem càlculs, l’Alcora rebria, aproximadament, 2,7 milions d’euros menys que la mitjana nacional. Tot el que es podria fer amb eixos diners que ens pertoquen!

Esta situació és clarament intolerable. Tots els valencians i valencianes hem d’estar junts en açò, perquè ens afecta a totes i tots. Volem igualtat, volem justícia. Volem el que és nostre, ni més ni menys que això.

*Primer tinent d’alcalde de l’Alcora