L’any 2019 va acabar amb dues notícies excel·lents per a les universitats públiques valencianes. Dos acords del Consell van permetre incrementar la quantitat pressupostada per a universitats el 2020 en 80,9 milions d’euros per a garantir la nostra viabilitat. La Generalitat Valenciana complia amb els compromisos adquirits d’abonar el pagament del deute històric (68,9 milions d’euros) i de compensar costos derivats de normatives estatals i autonòmiques (12 milions addicionals als 8 ja recollits en els pressupostos), que van des d’exempcions de matrícules especials fins a antiguitat del personal i complements per tasques d’investigació.
Però ara, encetat ja el nou any, tant a les universitats com a la Generalitat ens correspon treballar per a evitar que aquesta situació es torne a repetir. L’aportació de fons per a cobrir despeses estructurals de les universitats no pot arribar en el temps de descompte. Les universitats públiques valencianes necessitem un nou model de finançament estable, pluriennal, que ens permeta una planificació raonable i que estiga basat en criteris objectius i actuals. No hem de mantenir més temps uns criteris establerts fa una dècada per a determinar el repartiment de la subvenció ordinària als campus, que en el cas de l’UJI suposa el 81,4% dels nostres ingressos que no estan afectats a projectes concrets.
Les universitats hem canviat en aquests anys a la mateixa velocitat que ho ha fet la societat i amb la mateixa intensitat. Per tant, necessitem unes regles de joc realistes per a afrontar els reptes que tenim al davant. Les conseqüències de no fer-ho, i de no fer-ho ja, són de difícil digestió. Especialment per a la Universitat Jaume I, la universitat pública de Castelló, llastrada per uns criteris de repartiment de la subvenció ordinària que queden lluny de reconèixer el nostre pes relatiu dins del sistema universitari públic valencià.
En el model de finançament acordat el 2010, i amb les dades d’aquell any, l’UJI suposava el 9,19 % del sistema universitari valencià, percentatge que se segueix utilitzant per al repartiment de la subvenció. Però en 10 anys, hem desplegat els estudis de l’àrea de Salut i hem reforçat significativament la nostra aportació en investigació.
L’UJI té actualment un percentatge superior a l’11% de l’alumnat del conjunt del sistema universitari valencià (enfront del 9,3 de 2010) i la nostra producció científica, així com el seu percentatge respecte al conjunt del sistema, també ha crescut significativament. Com a exemple, les publicacions científiques anuals pràcticament s’han duplicat i el percentatge respecte al conjunt de les universitats públiques valencianes ha augmentat en més d’un 20%.
Aquest esforç addicional en docència i investigació s’ha fet en un context de retallades pressupostàries que ha reduït al màxim les inversions i ens posa en seriosos problemes per poder fer pressupostos, atès que el creixement vegetatiu de costos de cada any és superior a l’evolució del finançament.
El pròxim pressupost autonòmic ja ha d’incorporar nous criteris de repartiment dels fons públics amb els quals es financen el gruix dels nostres ingressos, a través d’aquest nou model consensuat, o a través d’un acord transitori. Aquesta solució provisional podria ser, per exemple, aplicar els criteris de finançament consensuats el 2010 però amb les dades actuals. O criteris que consideren el volum actual de despesa corrent als campus i que es fixen en atenció al volum de servei públic que realment s’està prestant. Tenim solucions a l’abast de la mà. Necessitem la voluntat decidida per a adoptar-les.
Som conscients de la complexitat del repte, però tenim el compromís de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Societat Digital i Ciència i també del president de la Generalitat per a afrontar-lo. Per això, urgeix la convocatòria del comitè d’experts per a dissenyar el nou model de finançament pluriennal de les universitats públiques valencianes. Des de l’UJI garantim diàleg, col·laboració institucional i altura de mires per a aconseguir un acord, perquè sabem que el consens és la millor garantia d’èxit.
El disseny del nou model de finançament és clau i aquesta és una responsabilitat compartida entre les universitats i la Generalitat Valenciana. Les dades no deixen lloc a dubtes. Les universitats no som una despesa, som una inversió. El sistema universitari espanyol retorna a la societat 4,3 euros per cada euro que l’administració pública inverteix en el seu finançament. L’activitat dels campus genera un impacte econòmic que suposa el 2,12% del PIB i el 2,56% de l’ocupació estatal i sense la contribució de les universitats a Espanya hi hauria 658.000 persones ocupades menys.
Per tot això, demanem a la Generalitat que el nou model de finançament siga una prioritat per a l’any 2020 i apel·lem a tota la societat i els seus representants públics a reivindicar el nou model. Ho fem amb la finalitat de continuar formant i fent ciència al més alt nivell i així contribuir a la transformació del nostre territori. Però també ho demanem perquè la Universitat Jaume I mereix un finançament just i adequat al servei públic que presta.
*Rectora de la Universitat Jaume i
