Quan l’estiu passat ens vas comunicar que t’havien diagnosticat càncer, mai vaig pensar que tan prompte estaria escrivint aquestes línies, perquè la teua fortalesa i el teu somriure, tot i les adversitats, mai feien presagiar una marxa tan fugaç, sense temps d’acomiadar-nos.
Avui sóc jo qui signa, però parle en nom de tots aquells que et vam conéixer, vam tenir el gran privilegi de treballar al teu costat i, sobretot, vam tenir la sort d’estimar-te. El nostre portaveu, el guia que sempre ens aconsellava, ens ajudava i ens tornava de nou al camí quan ho necessitàvem, un dels principals puntals sobre els quals se sustenta Compromís per Vila-real, ens ha deixat orfes.
Desconsolats, seguim plorant la --no per esperada, menys-- dolorosa pèrdua d’un home que va ser quasi com un pare, no només per als seus, sinó també per a molts altres companys d’associacions i per a tot l’Ajuntament de Vila-real, on va dedicar llargs anys de la seua vida a fer el que millor sabia: feina discreta, callada, però al mateix temps potent i forta, per a defensar els interessos dels vila-realencs, de la nostra terra.
Amb valentia, el lema que vam fer servir tantes vegades, afrontava tot el que arribava, i amb la mateixa determinació seia sempre davant de cada veí o veïna que li ho demanava, mirant als ulls, escoltant i lluitant perquè cada dia, quan tancava la porta del despatx, ho feia amb el cap ben alt i amb la satisfacció d’haver servit a la seua estimada ciutat, moltes vegades sacrificant temps familiar. Per això, també vull donar les gràcies a Sari, la seua dona, a Roser i Lledó, les seues filles, i als seus gendres Hèctor i Marco, per haver-nos prestat un poc del seu temps. Pasqual, has deixat un buit enorme que ningú podrà omplir, un llegat inesborrable que perdurarà en la memòria de tots. Fins sempre, amic.
*Portaveu de Compromís per Vila-real
