Avui hem eixit a passejar en la franja horària del matí que ens pertoca segons les normes de confinament establertes pel govern. Ens hem acostat cap a la zona del Parc de Ribalta, després hem seguit per l’avinguda del Cardenal Costa fins arribar al riu Sec. Allí hem vist de seguida que el monòlit de la Memòria Històrica estava una altra volta embrutat pels feixistes de sempre, es veu que no descansen ni en el confinament. ¿Quantes vegades han agredit el monument des de que es va inaugurar el mes de maig de 2008? No sé si els serveis de neteja de l’Ajuntament porten una estadística de les vegades que ha anat a netejar-lo. Però a la fi, és una qüestió d’educació democràtica. Segurament els resulta insuportable la manifestació pública dels afusellaments franquistes entre el riu Sec i el Cementeri. Saben que no és ja una simple frase en una conversa del carrer, estan els noms, les dates dels morts en un Memorial que l’Ajuntament, amb l’assessorament del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, ha construït en un gest de reconeixement i concòrdia democràtica.

No podem així, sinó apenar-nos per la mà anònima, que ara en el confinament, ha aprofitat la conjuntura per perpetrar l’agressió, possiblement dolgut i enrabiat perquè aquests dies de primers de maig també celebrem el 75 aniversari de l’alliberament del camp nazi de Mathaussen on van estar més de 150 castellonencs.

Però, seguim el passeig, pendents de fer la denúncia, pensant en tot allò que ens recorda el mes de maig. Tota una sèrie de fites històriques que sentim ara de manera especial, més o menys lluny, de diferent caràcter i tema, però no oblidades.

És necessari començar esmentant el 1er de maig, de tantes manifestacions d’obrers i treballadors per reivindicar els drets i les millores salarials, la igualació laboral entre homes i dones, que tant costa i tant ha costat, que ara no volem perdre. Recordem que feia ben poc, durant el franquisme, encara es lluitava pel simple dret a manifestar-se i que per això molta gent va perdre la vida o va patir presó. Ara, quan mitjançant un reial decret fan una retallada d’algun tipus o afegeixen lletra menuda a la llei, no s’adonen, els anys i les vides que s’han perdut per aconseguir-ho.

TAMBÉ a primeries de maig, es celebren les festes locals a Madrid pel 2 de maig, dia de la independència, quan aquesta podria ser de tots perquè representa el naixement de l’Espanya contemporània. No només va ser la lluita contra l’invasor francés i a favor de la nostra independència sinó el desempallegar-nos de la costra antiga feudal i clerical, per entrar en l’era moderna mitjançant una Constitució: La Pepa. ¿Sabeu que durant molt de temps fins fa poc, ens han volgut fer veure que la Pepa era el desordre i el caos, o siga que una Constitució era una cosa nefasta que s’havia d’evitar a tota costa? Així ens han educat durant anys i alguna cosa queda encara.

Particularment a Castelló, el primer diumenge de maig es celebra la festa de la seua patrona: la Verge de Lledó, que enguany tampoc ha pogut fer-se, encara que es va poder oir en la televisió la serenata amb un programa en què fent valdre les noves tecnologies, es van poder viure i veure balls, músiques, versos i cançons diverses, però sobretot de la tradició de les festes del poble.

Aquests dies que estic rellegint De la meua garbera de J. Pascual Tirado, de l’edició facsímil de la Caixa d’Estalvis, he pogut recordar la Festa de la Rosa que tant ha significat per la joventut d’aquell Castelló, al mateix temps assaborint el pròleg de Germà Colom, li he fet un particular homenatge pel seu decés en els dies de confinament.

Maig igualment ens recorda el 1968 a Paris i com a retruc a la resta del món. Maig, com podem veure, dóna molt de si, no és tan sols el mes de les flors (Floreal dèien en la Revolució francesa de 1789) i de la primavera. Sols cal furgar en la història, en la nostra i en la dels altres que d’alguna manera ens esquitxa, i fa pensar. Per acabar, s’ha de dir que, igualment, val la pena passar un any sencer, per tastar la primavera en la Plana de Castelló on es poden gaudir temperatures benignes i al mateix temps la brisa del mar.

*Catedràtic d’Història