Feina feta fa goig. El IV Congrés Magdalener ha acabat i ho ha fet amb una sensació de satisfacció general extraordinària. Castelló ha tingut l’oportunitat d’expressar el seu desig del que són i han de ser les seues festes, sense condicionants, sense traves, amb tota llibertat. Era el que pretenia l’alcaldessa, Amparo Marco, quan em va encarregar l’organització del congrés per abordar els nous desafiaments de les festes de la ciutat, d’aquesta Magdalena que ens agermana i ens cohesiona com a poble quan arriba el tercer diumenge de Quaresma i reprenem la cerca dels nostres orígens.

Aquest Congrés Magdalener ha reflectit la pluralitat de la festa o, més ben dit, la pluralitat i diversitat de la societat castellonenca. Tots els grups polítics municipals, col·lectius festers i castelloneres i castelloners a títol individual han participat en el fòrum, han pogut expressar el seus sentiments, inquietuds i han aportat la seua visió de la festa. En definitiva, tothom ha pogut expressar quines son les festes que vol per al segle XXI, com deia el lema del congrés, seran Unes festes del segle XXI.

De totes les sensacions viscudes aquests dies em quede amb una: l’orgull del model de congrés, el procés tan democràtic que hem viscut com mai s’havia vist. Ja que el congrés va prendre forma a partir de 61 comunicacions presentades i 70 esmenes a les ponències marc, que arreplegaven eixa pluralitat de veus que existeix en les festes de la Magdalena. La participació reforça la vocació inicial de fer palès el conjunt de valors, inquietuds, anhels i objectius actuals dels castellonencs cap a les seues festes.

El congrés va suscitar un gran interès inicial, encara que no s’ha traslladat a la fase final, de debat i acords, que ha comptat amb un 52% d’assistència de les 727 persones inscrites.

Però malgrat tot, el comitè organitzador manifesta la seua satisfacció per la participació de la ciutadania. Ningú podrà qüestionar que aquest congrés ha registrat un autèntic procés participatiu i democràtic d’implicació amb la ciutat, els seus veïns i veïnes i les seues festes, i ha tingut una composició en el seu comitè organitzador consensuada i aprovada pel consell rector del Patronat Municipal de Festes.

El procés d’elaboració de les ponències marc va ser obert i va haver-hi àmplies possibilitats de participació, però, es bo fer autocrítica i no tinc cap dubte que en futures convocatòries seria bo afavorir més el diàleg i el debat entre persones i col·lectius amb posicionaments diversos. L’intercanvi de punts de vista és enriquidor. En tot cas, cal remarcar que les ponències marc han arreplegat el sentir de les comunicacions presentades i han sigut publicades amb un articulat que permetia que qualsevol congressista poguera estudiar-les i proposar les esmenes que considerara oportunes. El congrés és el resultat del treball dels que han tingut interès a opinar i debatre sobre els temes proposats.

En aquest sentit, el congrés ha de ser vist com un exercici democràtic que assenta les bases per a la gestió, realització, programació i desenvolupament de les festes, tal com la ciutadania castellonenca, en l’exercici de la seua llibertat, ha volgut.

Les declaracions institucionals del congrés constaten eixa diversitat i pluralitat dels col·lectius festers, ja que la presa de decisions per part d’aquelles persones i entitats festeres a les quals els corresponia ha sigut conseqüència d’un procés rigorós i molt participatiu que ha mogut a la reflexió individual i col·lectiva i que ha posat les bases per a un debat serè, amb la contraposició d’arguments com a protagonista.

Un acord rellevant del congrés ha sigut la crida als grups polítics municipals per a que busquen i aconseguisquen el necessari consens per a la reforma dels estatuts del Patronat Municipal de Festes. Cal aconseguir una normativa en la qual la festa es senta còmoda, però, açò sí, dins del marc legal vigent. Ningú està per damunt de la llei. Ningú.

A més El congrés ha decidit també que no cal esperar tant, vint-i-dos anys hem esperat, i que és convenient convocar una altra edició en un termini relativament curt. El comitè organitzador ha arreplegat la convicció, compartida pels participants i col·lectius festers, de la importància de canalitzar la reflexió pública sobre les festes de Castelló i, en aquest sentit, ha fet una crida a l’Ajuntament sobre la conveniència d’establir una periodicitat -que recomana de 5 anys- per a pròximes edicions del Congrés Magdalener, així com de celebrar-lo en el període de primavera i estiu.

I una última reflexió, no menys important. Es palesa la necessitat de donar a conèixer les festes de la Magdalena. Tenim l’enorme satisfacció de tenir unes Festes d’Interès Turístic Internacional i hem d’esforçar-nos per divulgar-les i donar-les a conèixer fora de les nostres fronteres. La festa és identitat, és sentiment, però és una oportunitat per a l’intercanvi cultural i, també, per al desenvolupament econòmic. Tenim ocasió d’aprendre de les festes germanes que ja ho han aconseguit. En eixe repte totes i tots fem falta.

El IV Congrés Magdalener ha sigut un èxit. Un èxit que és conseqüència del treball esforçat i sincer dels qui han participat en l’organització. Vull destacar la seua tasca, el seu treball i la seua implicació. Tant del comitè organitzador com del tècnic.

Han sigut moltes, moltíssimes hores de treball i esforç que és necessari que siga reconegut. Vull significar aquest agraïment de forma especial en la figura del coordinador del congrés, Fernando Vilar, i ho faig extensiu a totes aquelles persones, col·lectius i entitats que han presentat comunicacions i esmenes, per les seues idees, aportacions, inquietuds i sentiments cap a les festes de Castelló. Moltes gràcies. No puc oblidar tampoc als membres del Patronat Municipal de Festes ni l’equip de voluntaris i voluntàries de la UJI. Així com a la família de Lorenzo Ramírez a la qual vull fer un reconeixement, de tot cor, per cedir l’obra Romeria a la Magdalena i els drets de reproducció de la mateixa, en exclusiva, com agraïment als congressistes per la seua implicació en aquest IV Congrés Magdalener.

Ha sigut el triomf del consens, el consens de les festes. Una comunitat es fa més gran quan s’aglutina, quan els seus integrants estan units, també en les festes. Les festes no són una qüestió menor: són una força que cohesiona la societat, són cultura, són tradició són emocions i sentiments. Són la força de la Magdalena. Anem avant, Castelló!

*Presidenta del Patronat Municipal de Festes. Regidora de Festes a l’Ajuntament de Castelló