Quan aquest article es publique, estaré tornant de la IV Cimera Iberoamericana de Polítiques Municipals de Gènere que sota el lema ‘Els drets de les dones i la igualtat de gènere en la democràcia i el desenvolupament local: Desafiaments cap a l’Agenda 2030’ ha tingut lloc a l’Equador. Un llarg i esgotador viatge d’anar i, estic segura, un viatge de reflexió i satisfacció total per tot el que hem viscut a la tornada. Més de 500 dones, i alguns homes, hem estat quatre intensos dies reflexionant sobre la importància de l’espai local per canviar les formes de com es considera a les dones amb l’objectiu d’avançar en la generació de condicions per garantir a les dones la plena participació en la política, l’apoderament econòmic i una vida lliure de violència, condicions sine qua non per aconseguir la democràcia paritària.
Hem estat parlant de com és d’important la representació de les dones també en els governs locals. I de com cal canviar la manera d’exercir l’autoritat. Pensàvem que, en el moment que hi ha dones que exerceixen eixa autoritat, les nostres necessitats, drets i prioritats, entrarien en l’agenda política. Però l’experiència ens diu que no és així. Són molts els desafiaments pendents. Però no volem una agenda per a les dones. Una agenda política de gènere implica que qui ostenta el poder de decisió es preocupe pel benestar de totes i tots. O només un governant jove es preocupa de la joventut, o només un jubilat s’ha de preocupar de les pensions?
El que realment cal és transformar les maneres de fer política. I les dones són el combustible essencial per a eixa transformació. Clar que és important que hi haja regidories d’igualtat, però no pot ser que tot el pes d’un ajuntament en matèria d’igualtat siga responsabilitat d’aquesta regidoria, la igualtat és una matèria que ha de ser transversal.
Aquesta cimera ha estat una visibilització de l’enorme energia que tenen les dones. I que quan es comparteix i es posa en comú, es multiplica. Hem estat amb ambaixadores, alcaldesses, representants d’organismes com ONU Mujeres, la Unió Iberoamericana de Municipalismes, que organitzava la cimera.
També amb Diputades, responsables d’igualtat de tots els nivells. Dones indígenes que sofreixen violència política perquè el masclisme no pot permetre que siguen votades alcaldesses dels seus pobles.
Dones de diferents països, de diferents partits i ideologies. D’ètnies, idiomes diferents. Hem contat el nostre urbanisme de gènere. Però de tot el que hem contat, sense dubte, el que més interés ha despertat ha sigut l’elaboració del pressupost amb perspectiva de gènere.
Del resultat de totes aquestes jornades de treball, hem signat un manifest que farà evidents els temes que estaran necessàriament en les agendes municipals. Molt per fer i molt per compartir. Amb la satisfacció de poder dir que l’Ajuntament de Castelló està a l’avantguarda de les polítiques locals de gènere.
Hem pogut mostrar part del que fem i hem pogut contar a moltes dones d’altres països la feina que es fa en igualtat al nostre ajuntament. Viatjar instrueix i obre mires. Des del respecte a cultures diferents i amb la sororitat per construir el futur.
*Vicealcaldessa de Castelló
