Fa alguns dies vaig participar en l’assemblea extraordinària de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) on es van reivindicar, principalment, la necessitat de modificar i/o eliminar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (RSAL). Fonamentalment perquè quatre anys després ha quedat totalment desfasada i innecessària, especialment per als municipis que durant este temps hem fet els deures com cal.
Però alhora, molts alcaldes vam posar èmfasi en la necessitat que els ajuntaments tinguen major autonomia per decidir en què es gasten els diners municipals. Perquè cal recordar que som nosaltres, els pobles, els que millor gestionem els recursos públics i els que més a prop estem de les persones per cobrir les seues necessitats. I també, cal dir-ho, les administracions que més sanejades estan.
JUSTAMENT a tal efecte es posarà en marxa, enguany, el Fons de Cooperació Municipal que, des de la Generalitat Valenciana i en conjunció amb les Diputacions de València i Castelló dotaran de més diners als ajuntaments per invertir en les persones.
Però el problema és, en estos moments, que la Diputació d’Alacant, presidida pel popular César Sánchez ha «declinat» la seua participació. Això significa, bàsicament, que els municipis valencians entrem en desigualtats perquè, a hores d’ara, els alacantins estaran en unes condicions d’inferioritat pel que fa al finançament. Per citar un exemple que em toca de prop: Pedreguer, el poble de la meua sogra, enguany rebrà menys diners que Betxí.
I AIXÒ és el que no pot ser. Que tots els que formem part d’un mateix territori, amb una mateixa història, llengua i cultura, tinguem oportunitats diferents pel sol fet que una persona (o partit, o administració) es negue a tindre-les.
*Alcalde de Betxí
