Fa uns dies, les Corts Valencianes aprovaven un document per la reconstrucció covid, amb tots els vots a favor, excepte el dels ultres amb els quals governa la dreta Alcant, Múrcia, Madrid o Andalusia. El document l’han batejat amb el nom d’ Alcem-nos i és el resultat del treball conjunt de municipis, conselleries i diputacions. Jo mateix vaig participar en la redacció del de Medi Ambient i Transció Ecológica.

Supose que ja s’han adonat que Alcem-nos té molt a veure amb la lletra de l’himne regional, quan diu «valencians: en peu, alcem-se... Tots a una veu». Arribats a aquests dies d’estiu, igual caldria reflexionar sobre si paga la pena gitar-nos una estona. Perquè el dret al descans, no és un tema menor, i els recomane que mai es refien d’aquells que van de sacrificats pel poble i mai descansen, però d’això parlarem altre dia.

El descans és un dret. De fet, el turisme suposa vora un 15% del PIB i es basa en el fet que la gent puga gaudir del seu temps. Vosté amb el seu temps pot fer el que vulga, com córrer per la muntanya, visitar museus o gitar-se per pegar una becadeta o si pot en companyia. I aquest tampoc és un tema menor. A l’inici del confinament, el govern holandés (uns anys més avançats que nosaltres en matèria d’educació sexual) va recomanar la gent que es buscara una parella estable. En poques paraules --i tal com va advertir, el tuitstar d’Onda, Pere Àlvaro --, el govern holandés recomanava el mateix que les nostres mares.

--Fill, quan tindràs núvia?

--Mare, ni núvia, ni nuvi.

I així vam passar la major part de l’adolescència. Reitere: no és un tema menor. Perquè el govern Australià, el qual va haver de confinar de nou Melbourne amb quasi cinc milions d’habitants a principis de juliol, entre altres motius, perquè els guàrdies que custodiaven els confinats als hotels es van deixar portar per les seues passions i van mantenir eixa actitud que en altres temps es qualificaria de promíscua.

Ja ens ho va dir Ausiàs March , autor excel·lentíssim del segle d’or de les lletres valencianes, a l’obra Llir entre cards : «la carn, vol carn». O si vosté és més de la cultura pop, com cantaven Los Pecos als anys vuitanta en un «Jardín prohibido». Algú els hauria d’haver explicat que les excuses que van ficar en la cançó eren més que infumables. I és que per molt que no vulguem veure-ho, o per molt que la nostra moralitat es trobe més a gust obviant el tema, la realitat és cabuda i està ací. El govern holandés ho sabia, l’Australià ho ha aprés massa tard.

La covid ens obliga al fet que tot allò que fem en el nostre dia a dia tinga la perspectiva, de com evitar o reduir les possibilitats de propagació del contagi, inclús en eixos moments de passió. El contagi no va de joves o de majors. Va d’un problema comú, el qual requereix molts compromisos individuals. La nostra actitud no només marca la nostra vida, sinó que influeix la dels altres. Segurament, en compte d’estar cridant sempre Posa’t la mascareta , haurien de fer entendre la societat en conjunt que hi ha temes que hem d’arreglar col·lectivament. Només així ens alçarem juntes i junts i només així ens podrem gitar amb la consciència tranquil·la. H

*Portaveu Compromís a l’Ajuntament i Diputació de Castelló