Paraules que eren promeses i sols han resultat aixó. Paraules buides per amagar una realitat cada dia més evident. Ens van prometre més mitjans humans per atendre, sobretot, als centres d’atenció directa: discapacitats, gent major i menors en situació de desprotecció; i no han sabut --o no han volgut-- complir les seves paraules.

Els grans perjudicats sempre són els mateixos, per una banda la gent dels col·lectius més desfavorits, i per l’altra, els de sempre, els empleats públics, que tenen que atendre la gent amb escassetat de personal, amb una sobrecàrrega que comporta un cost de salut i de falta de conciliació de la vida laboral i familiar, pel fet d’haver de doblar torns, o ser trucats a les 6 de la matinada per a què s’incorporen a la feina, perquè alguna companya s’ha posat malalta; i com quasi sempre estan treballant en mínims..., algú ha d’anar-hi, per poder atendre els residents.

Aquesta situació es veu agreujada per l’elevada edat de les treballadores, que de vegades acudeixen a la feina amb tota mena d’artefactes ortopèdics per tan de poder aguantar les càrregues de treball. Tot junt es tradueix en una atenció no suficient dels usuaris. No hi ha prou mans per fer de forma satisfactòria totes les tasques necessàries per a una atenció digna. Aquesta manca de personal és reconeguda per la pròpia Administració i per això ens indigna l’actitud del nostre Govern valencià.

Ja fa uns dies que treballadores i sindicats ens varem manifestar a les portes de la Direcció Territorial de la Conselleria d’Igualtat de Castelló, per recordar-los que no han complert la seva paraula, passen el dies i tot segueix igual, sembla que els responsables del no compliment de les promeses estan de vacances. Ens ho va prometre el Govern, de la boca de Helena Ferrando (secretaria autonòmica) i de Carmen Fenollosa (directora territorial).

Però, en el Govern valencià (eixe del Pacte del Botànic) cada conselleria sembla que va pel seu compte, evidenciant, o bé un desgovern o bé, ganes de fer-se la punyeta. Un repartiment de les diverses conselleries entre els partits que formen la coalició no pot funcionar si no hi ha lleialtat, si no comparteixen una manera d’entendre la societat valenciana. Està clar que deuen de fer les coses de forma plural, ja que hi ha diverses sensibilitats, però al mateix temps, totes les intervencions han de ser compensadores de les desigualtats socials. Pareix ser que no es creuen que cal abordar la desigualtat social amb un increment de recursos de tot tipus: humans, materials i econòmics per compensar justament, als que menys tenen.

La vicepresidenta Oltra (Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives) tira la culpa al senyor Soler (conseller d’Hisenda) i aquest diu que falten uns informes preceptius. Des de CCOO no entenem que, apareixent aprovats en els pressupostos de la Generalitat valenciana les despeses econòmiques consignades per a incrementar en unes 500 places de nova creació, això no es puga fer realitat.

Cal que el nostre molt honorable esbrine qui té la responsabilitat de no haver fet be les coses i exigisca una solució ràpida per a totes les parts. Senyor president, arregle el problema el més aviat possible i no oblide que dintre de res les ciutadanes i els ciutadans tornarem a decidir en les urnes qui volem que ens governe.

Per no ser massa pesat, acabaré parafrasejant Raimon, en la cançó Sobre la pau, per dir-li que des de CCOO esperem que: «les promeses siguen quelcom més que això, i no solament una paraula buida per a no dir res, de vegades les promeses no són més que aixó» .Senyores i senyors del Govern, actuen, donen solucions ja a la ciutadania i als empleats públics que els atenem, i tothom ho agrairà.

*Federació de Serveis a la Ciutadania CCOO Comarques del Nord