Fa just un any, la ciutat de Borriana homenatjava una dona que deuria d’haver tingut el seu reconeixement molt abans. Com si el destí coneguera que aquest any ens deixaria, Gràcia Ventura Fortea va tornar a entrar a la Casa de la Cultura de La Mercé, per a d’ella, una presó, després d’eixir el 1944. Mai podrem oblidar el rostre d’aquella dona a l’entrar al claustre de La Mercé. Uns segons varen ser suficients per passar d’una mirada malenconiosa a una altra valenta, per afrontar records que ningú vol tindre, però necessaris per no oblidar d’on venim. Amb el somriure que li caracteritzava no es va doblegar de camí cap a l’antiga presó, recordant els carrers de la seua Borriana. I a l’entrar on va estar empresonada junt a les seues germanes, cunyada i amigues, no va dubtar en assenyalar per on entraven els guardes, on es castigava als presoners, i per on eixien, però no tornar a entrar.

Tal dia com hui, l’Ajuntament de Borriana li va fer entrega del premi Dia de la Dona, per la seua implicació social i cultural a favor de la igualtat entre dones i homes. I també, per la seua lluita i coratge, trencant tots els prejudicis socials i culturals existents en aquella època per aconseguir una igualtat que encara no ha arribat del tot. En aquesta setmana, tant reivindicativa per a les dones, és d’obligat compliment tindre al pensament a Gràcia Ventura Fortea, pel camí que va obrir cap a la igualtat en una societat falta de llibertat.

Gràcia Ventura ha mort aquest mes de març. Militant anarquista, nascuda a Borriana en 1918 va ser una defensora dels drets i les llibertats de les dones, i es va afiliar a les Joventuts Llibertàries. En finalitzar la guerra va estar empresonada. L’any 1944 va ser posada en llibertat i va emigrar a França on va conèixer al seu company José Peirats Valls. En morir Franco van tornar de l’exili, fixant el seu domicili a La Vall d’Uixó. El passat any, Gràcia Ventura va tornar a Borriana. Va reviure els seus records amagats, que no ha dubtat en contar a la gent per a que recorden que hi havia una memòria que servesca per a seguir la lluita de la igualtat i la llibertat. Allà on vages, benvolguda Gràcia, que la terra et siga lleu.

*Regidor Cultura, Patrimoni i Esports a l’Ajuntament de Borriana